1- La situació política generada a l’entorn del debat d’Investidura.

La investidura del presidenciable socialista, l’actual president en funcions, Pedro Sánchez, és el resultat d’un conjunt d’acords bilaterals entre el PSOE i diferents forces parlamentàries (Sumar, ERC, Bildu, BNG, Junts i EAJ-PNV), als que s’hi afegeixen, també, els vots de Coalició Canària. Una suma de vots que permet al candidat superar amb escreix la majoria necessària per a ser investit.

Aquesta lògica se situa dins la més absoluta normalitat en una democràcia parlamentària com la que estableix la Constitució Espanyola.

Malgrat això, les aliances teixides estan evidenciant una important polarització al sí d’Espanya, de la qual, en menor mesura, tampoc n’escapa Catalunya.

Una part de la ciutadania rebutja un govern progressista sustentat sobre els postulats programàtics de Sumar, mentre que una altra, considera inacceptable el suport de partits independentistes, contraris a la Constitució, essent Bildu i Junts els que concentren un major rebuig. D’altra banda, un gruix molt important de la ciutadania rebutja de ple -a Catalunya amb molta més intensitat- un govern del Partit Popular amb el suport de Vox, conscients dels elevats costos que imposaria la ultra dreta.

2- El model territorial, al centre del debat.

De la lectura atenta dels diferents acords signats per a la investidura, se’n desprèn el fil conductor del desenvolupament autonòmic, concretat en l’increment de competències per a determinats territoris, el millor finançament i la revisió del model territorial. En aquest sentit, l’acord entre el PSOE i el PNB, explicita el reconeixement d’Euskadi com a nació.

Tant dels acords signats com, sobre tot, de les declaracions dels responsables polítics signants, se’n desprèn la voluntat implícita d’obrir el debat territorial en la present legislatura. Units per Avançar opina que aquest és un debat de gran calat que, com a tal, requereix un diàleg i un consens que ha d’anar molt més enllà dels signants dels pactes d’investidura.

Des de principis de 2018, Units per Avançar reclama un Pacte d’Estat Catalunya-Espanya. La lectura dels diferents acords posa de manifest que aquest pacte d’Estat transcendeix aquest àmbit, abastant altres territoris que, de diferent manera, plantegen la revisió de diversos aspectes de l’actual model territorial. És el cas d’Euskadi, Galícia o Canàries.

3- Una societat dividida.

En opinió d’Units per Avançar, l’abordatge de les reformes necessàries de l’Estat de les Autonomies requereix un diàleg ampli que, en cas de no donar-se, pot acabar abocant la societat espanyola a una divisió cada vegada més profunda i insalvable.

Creiem que el diàleg sobre la revisió del model territorial s’ha de produir al si de les institucions i que, quan aquest o aquestes fallen, la protesta pren cos al carrer, amb tot el que això comporta d’allunyament de les solucions.

4- L’encaix Catalunya / Espanya.

Hem arribat a un punt en el qual s’entrellacen reptes diferents de gran magnitud: el repte de l’encaix Catalunya / Espanya és hores d’ara indissociable del de la reconciliació entre catalans i del repte de la reconciliació entre Catalunya i Espanya. Davant d’aquesta complexa realitat, des d’Units per Avançar creiem que la reconciliació al si de Catalunya no es pot fer al preu de la fractura al si d’Espanya, com tampoc entre Catalunya i Espanya.

5- La importància del retorn a la política institucional.

Considerem políticament rellevant i positiu el retorn de Junts al terreny de la política dins el marc constitucional. Que les forces polítiques independentistes amb representació a les Corts Generals hagin optat per debatre dins les institucions i en el marc de la legalitat vigent és un canvi qualitatiu important en la bona direcció, per allunyades que siguin les posicions. És hora de fer política d’Estat, més que de partit.

6- La veu de Catalunya és plural.

Des d’Units per Avançar, rebutgem de ple que cap formació política pugui atorgar-se el dret de parlar en nom de Catalunya, de la mateixa manera que tampoc ningú no pot erigir-se en representant únic de la voluntat dels espanyols. Catalunya i Espanya són realitats diverses i plurals que requereixen ser gestionades com a tals.

7- Amnistia.

Desconeixem els termes del projecte de llei d’amnistia, l’aprovació de la qual s’haurà de fer seguint estrictament els tràmits parlamentaris, la qual cosa  permetrà aprofundir en el debat sobre el seu contingut i sobre la seva constitucionalitat, aspecte que, en darrera instància, haurà de certificar el Tribunal Constitucional.

Mes enllà del contingut estricte de l’esmentat projecte de llei, cal subratllar que l’aposta per l’amnistia és una aposta política.

Des d’Units per Avançar, treballem per la reconciliació al si de Catalunya i per la cohesió interna malmesa arran dels fets esdevinguts el 2017 i altres episodis posteriors. Des d’aquesta lògica, només podem concebre l’amnistia com una aposta al servei de la reconciliació, molt més enllà d’un simple acord partidari en la conjuntura d’un debat d’investidura.

8- El risc de la inestabilitat política.

Els temes de fons recollits en els diferents acords d’investidura són de gran calat, la qual cosa requereix una mínima predisposició per al diàleg i el pacte per part dels blocs presents a les Corts Generals. Si això no es produeix, estarem abocats a una important inestabilitat política que ni la ciutadania, ni l’Estat ens podem permetre.

9- En defensa de l’Estat de Dret i de la separació de poders.

La sobreposició d’opinions emeses aquests darrers dies respecte els acords, per part de poders de l’Estat, de partits polítics o d’institucions civils, dificulta diferenciar els acords polítics dels processos legislatius que aquests hauran de seguir. En aquest sentit, Units per Avançar fa una defensa ferma de la separació de poders sobre la qual se sustenta l’Estat Democràtic.

10- Diàleg, l’únic camí.

Per tot plegat, des d’Units per Avançar reclamem a totes les parts un debat serè i constructiu. Cap problema complex té solucions simples. Correspon a partits polítics, als poders de l’Estat, als mitjans de comunicació i a les  institucions de la societat civil afrontar aquest debat amb rigor i responsabilitat.

L’any 1978 ens va unir el treballar per una Espanya moderna i diversa que volia deixar enrere la dictadura. Ara ens ha d’unir el treball que no malmeti els valors d’una democràcia jove que cal defensar i perfeccionar cada dia. No hi ha més camí que la política, el diàleg i el pacte.

Comitè Directiu d’Units per Avançar

13 de novembre de 2023