El Procés no ha portat Catalunya a la independència, ens ha trencat interiorment, ha deteriorat les relacions amb Espanya, ha generat una forta erosió de les institucions d’autogovern i ha estès la fatal idea que el compliment de la legalitat és potestatiu. Avui, sense tenir en compte els estralls de la pandèmia, Catalunya té menys prestigi, al si de d’Espanya i entre les Regions europees, del que tenia fa uns anys. Un balanç certament decebedor, que caldrà revertir.

Deia un vell catalanista de sòlides arrels democristianes que “quan algú us digui que no hi ha res a fer, és que està tot per fer, de manera que quan abans ens hi posem, millor”. Certament, hi ha molt per fer per tal de recuperar el terreny perdut aquests darrers anys en tots els plans. I el punt de partida del “com abans ens hi posem, millor” és el proper 14 de Febrer.

Totes les eleccions són capces tancades i res no està escrit. Les enquestes, més que predir allò que passarà, dibuixen allò que passa avui i, sobretot, contribueixen a generar estats d’opinió que poden acabar condicionant el vot. En aquest sentit, sembla evident que l’estat d’ànim del món independentista té poc a veure amb aquella il·lusió que va portar centenars de milers de ciutadans a fer “el vot de la teva vida”, per construir el que anomenaven un país nou. Avui les coses han canviat tant que el 14-F més que ser cridats a fer el “vot de la nostra vida”, estem cridats a fer “un vot per la nostra vida”. Del que veritablement es tracta el 14-F és d’escollir un Govern capacitat per a gestionar la pitjor situació social, econòmica, convivencial i sanitària que hem viscut des de la recuperació de les institucions d’autogovern i de recuperar la cohesió, el prestigi i l’autoestima perdudes. I per a molts, és evident que l’actual Govern, desnortat, fracturat i maldestre, no serveix a tal efecte.

No crec que assistim a transvasaments de vots del costat independentista, cap a l’anomenat costat constitucionalista. Sembla que el que condicionarà el resultat electoral serà més aviat l’abstenció que, a més, es pot repartir de manera desigual. És per això que cal persuadir a tots aquells que, malgrat sentir-se fastiguejats per tot el que ha representat el procés, creuen que no hi ha res a fer. Els hem de dir que hi ha molt per fer i que ens hi hem de posar el proper 14-F. Catalunya i tots els catalans, sense excepció, ens ho mereixem.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar