Espadaler: “L’independentisme és sinònim de mal govern”

Published On: 4 gener 2021Categories: Actualitat, Article, Notícia0 Comments

Units per Avancar revalida el seu acord electoral amb el PSC amb Ramon Espadaler (Vic, 1963) com a número tres de la candidatura. Una picada d’ullet al catalanisme útil. Surten a guanyar amb una aposta pel diàleg i la reconciliació. L’exdirigent d’UDC cita Chesterton: “El substantiu de les persones és el que les uneix, no el que ens separa”. I, al seu parer, per passar pàgina del procés cal fugir dels extremismes. “La superació no pot ser l’aniquilació de l’altra part o la humiliació de l’adversari”, afirma en una entrevista amb Crònica Global.

— PREGUNTA: Com valora el relleu de Miquel Iceta per Salvador Illa al capdavant de la candidatura de PSC-Units?

— RESPOSTA: Pel que fa a Iceta, em sembla un acte de generositat i d’intel·ligència política. Pel que fa a Illa, torna a Catalunya per governar. Estic convençut que serà així. Iceta encarnava bé la necessitat de canvi i la capacitat de diàleg, Illa recull el testimoni i li afegeix la il·lusió per un canvi possible i necessari i ofereix solvència i rigor.

— Quin balanç fa de l’acord entre els dos partits durant aquesta legislatura?

— Fem un balanç positiu que és mutu. Ens hem reconegut com formacions diferents amb posicions distants. Nosaltres venim de la tradició democristiana, i el Partit Socialista, de la socialcristiana, però amb un terreny compartit molt ampli davant tot el que ha representat el procés. Tots dos estem per la reconciliació i davant tot el que suposa la pandèmia, la reconstrucció de l’estat de benestar. Chesterton deia que el substantiu de les persones és el que les uneix, no el que ens separa. Ens uneix la necessitat de lluitar contra la pandèmia, treballar a favor de la reconstrucció d’aquest país, a partir dels fons europeus i davant els reptes que tenim per davant.

— Posa l’accent en el diàleg. Amb postures tan aferrissades com les que hem tingut fins ara a causa del procés, el votant ho pot apreciar? Ho ha d’apreciar?

— És difícil des de posicions moderades, de centre i centre esquerra aixecar la veu quan hi ha bipolarització extrema. I hi ha qui estarà interessat en aquesta polarització, el món independentista i qui està a l’altre extrem, fins Vox. Creiem que es retroalimentaran. El país es mereix una alternativa al que ha estat el procés. L’independentisme és a hores d’ara sinònim de mal govern. I això no és una apreciació partidària, fins i tot per part del propi independentisme. La superació no pot ser l’aniquilació de l’altra part o la humiliació de l’adversari. El sentiment independentista existeix i cal conviure amb ell, fins i tot amb empatia.

— Com ha de ser aquesta convivència?

— La superació del Procés passa pel diàleg, la reconciliació, per l’augment de el marc competencial, per millorar el finançament, i no passa per trencar les costures de la legalitat, violentar les institucions, menysprear la meitat de país perquè no comparteix els ideals dels qui governen. Tenim raons per presentar-nos com una alternativa viable, sensible i molt realista. Perquè el que ens ve per davant és molt complex.

— Ho deia perquè hi ha analistes que preveuen una gran abstenció el 14F perquè l’independentisme està desmobilitzat i el constitucionalisme creu que el procés ja ha mort, que ja no hi ha perill.

— El 2015 i 2017 es va votar amb un sentiment d’il·lusió, que els independentistes han vist truncat perquè no s’han complert les expectatives, i també amb un sentiment de por, del que podia ser un trencament de Catalunya amb la resta d’Espanya . Les properes eleccions haurien de sustentar-se en la raó, perquè raons n’hi ha. Posar l’accent en la recuperació, les pimes, l’economia productiva. Posar les bases d’una reconciliació llarga. La renovació del nostre pacte amb els socialistes té aquest segell, de reconstrucció social i econòmica, i preservació de l’estat de benestar. I l’europeisme. Nosaltres no som europeistes en funció de l’última decisió de la Comissió Europea. Ho som originalment, encara que la UE no sigui perfecta. I no veiem el govern de la Generalitat per la feina. El veiem enfrontat interiorment, sense rubor. No té projecte des de fa un any, quan el president Torra ja ho va reconèixer. Cal buscar una fórmula que no sigui passar de foc a les brases, una alternativa de govern per a tothom.

— Una alternativa que implicaria trencar blocs, per exemple un tripartit entre ERC, comuns i PSC. Tant Illa com Iceta han negat la possibilitat de governar amb ERC, però vostè s’imagina en un govern d’aquestes característiques?

— No només ho diu el PSC, també ERC. I jo sumo la meva veu, no hi haurà un govern amb ERC perquè cal superar l’independentisme.

— O un recolzament des de fora?

— El nostre objectiu és visualitzar que hi ha una alternativa, que representa Illa, el centre i centreesquerra on se situa la majoria de país. Durant un cert temps algú va creure que es podia elucubrar sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. La pandèmia ja no ens permet més elucubracions. L’independentisme està fraccionat, hi ha moltes ofertes, de símbol més o menys radical, però totes elles persegueixen el mateix. Nosaltres diem que aquest és un camí fallit, hem comprovat fefaentment que això no dóna més de si, que estan barallats entre ells, que no han governat assenyadament atenent els problemes reals. L’alternativa no pot venir de postures recalcitrants contra institucions legítimes d’autogovern i un millor finançament. Els problemes dels autònoms, dels bars, de les pimes és poder obrir la persiana, és poder superar la crisi. Tots els esforços han d’anar en aquest sentit. L’alternativa és aquesta postura centrada, com existeix a Europa. Es parla molt de Merkel, que és el referent d’Units. Ha gestionat amb intel·ligència, també amb errors, però amb transparència, que no hem trobat al Govern. A l’inici de la crisi, Merkel va dir que anava a prendre decisions i si ens equivoquem, explicarem per què corregim. Aquesta actitud no l’ha tingut el govern de la Generalitat.

– Però si PSC-Units es converteix en una força determinant. Quin tipus d’aliances plantejaria?

– És evident que haurem de construir una alternativa amb aquella força que decideixi els ciutadans. L’aritmètica parlamentària és fonamental. Però el repte és que l’independentisme no tingui la majoria absoluta i, per això, cal el vot dels que no estiguin d’acord amb la deriva independentista, encara que aquests es presentin com a moderats. Perquè seguiran pactant amb independentistes. El segon repte és que Illa sigui el més votat. El 2017 hi va haver qui va votar a Ciutadans per construir un dic de contenció de l’independentisme, però no ha servit de res més, no s’ha construït res positiu. La proposta de PSC, Units i altres persones que s’han incorporat com a independents, no és només construir un dic, sinó una paret mestra sobre la qual construir el nostre futur.

– Units és autor d’una proposta d’encaix de Catalunya a Espanya i d’una reforma del delicte de sedició. Aquestes són les vies per passar pàgina del procés? I estenc la pregunta a la concessió dels indults als presos independentistes.

– El 2017, el primer a parlar d’indults va ser Miquel Iceta i va tenir fins i tot costos electorals, però crec que ho feia amb visió de futur cap a una reconciliació imprescindible. Ara qui parla d’indults és el Govern d’Espanya. Per tant, alguna cosa s’ha avançat. Potser insuficientment per als que estan en una situació tan complexa. Jo crec que es necessiten solucions polítiques. I la d’Units és la reforma de la sedició en el Codi Penal, perquè la situació que es va viure no encaixa amb aquest delicte. Em sembla, a més, la fórmula més respectuosa amb l’Estat de Dret. El legislador dóna un instrument al poder judicial i cadascú atén les seves responsabilitats. Havent una disfunció entre el legislador i el Codi Penal, obliguem al poder judicial a interpretar un Codi Penal imperfecte. Defensem aquesta via, i també la dels indults, que s’ha de produir amb total normalitat.

— Quin model d’Estat proposen? Federal? És necessari canviar la Constitució?

— Creiem que la Constitució dóna encara molt de si. Per això no plantegem una reforma per una raó molt simple, perquè la fragmentació que hi ha ara al marc parlamentari la fa impossible. Però sí que és possible una interpretació, per exemple, en la definició de nacionalitats. Desenvolupem aquest capítol i definim que Catalunya és una nació. Per a nosaltres és evident, té una llengua, una història, un dret civil… Pel que fa al finançament, busquem la més justa i necessària per atendre les competències de cada territori. Amb criteris objectius i objectivables: l’aportació al PIB del conjunt d’Espanya, l’assumpció de competències. Nosaltres fem servir el concepte “autogovern de qualitat”, l’autosuficiència competencial, per atendre les necessitats sanitàries, de benestar social, de creixement econòmic, reptes ambientals, igualtat, contra la violència masclista. I un altre aspecte no menor, la suficiència financera. Això és possible si hi ha voluntat de totes les parts per desenvolupar la Constitució amb amplitud de mires, ja que això no requereix tres cinquenes parts de l’arc parlamentari.

— Descarten un referèndum sobre el futur de Catalunya.

— Un acord respecte a Espanya ha de ser validat a les urnes, la qual cosa és molt diferent a començar a l’inrevés, fent una consulta. Mai hem defensat una consulta, sinó la necessitat de ratificar un acord, dins de Catalunya, en primera instància. I hem d’exigir lleialtat al conjunt d’Espanya. La lleialtat és una cosa bidireccional. Perquè s’ha fallat en totes les direccions. Hi ha hagut deslleialtat i menyspreu des d’Espanya cap a Catalunya, fet que ha excitat a molta gent i l’ha portat a la conclusió que l’única alternativa era la independència. I hi ha hagut menyspreu de Catalunya cap a Espanya. I això tampoc genera un ambient per poder dialogar i renovar un pacte constitucional.

— Aquest missatge constructiu ha de sonar bé a l’empresariat que, durant anys, va mantenir una actitud passiva davant del procés. És inevitable referir-se a Foment, presidit per Josep Sánchez-Llibre, a qui vostè coneix bé (va ser dirigent d’UDC). Creu que aquests sectors econòmics donaran suport a PSC-Units?

–Afortunadament, cada ciutadà decideix el seu vot. Hi haurà empresaris sensibles i d’altres que estan instal·lats en la lògica independentista, que cal respectar. Però el que sí els dic a les persones que puguin tenir dubtes al respecte és que votar formacions independentistes, encara que siguin moderades, és perpetuar un govern independentista. I que votar opcions antiindependentistes, hostils al procés, que és la meitat del que representa el país, tampoc ajuda a superar-lo. Estem en un moment en què cal aplicar molta racionalitat, gestionar els fons europeus, molt importants per a les empreses, les infraestructures, l’economia verda i del coneixement, que és el futur que hem de sembrar en aquest país. Això requereix posicions no extremes. L’opció que té més possibilitat de ser votada, perquè representa un ampli espectre, és la que representa Salvador Illa.

— La llei Celaá pot ser un problema entre els socialistes i Units pel que fa als concerts educatius?

— El nostre acord amb el PSC reserva tres àmbits de vot diferenciat: el que fa referència a les qüestions de consciència, com ara la llei d’eutanàsia; la gestió sanitària, nosaltres som ferms defensors del model públic-privat, i també en l’àmbit educació. Sempre que ha calgut hem votat de forma diferenciada al Parlament en defensa de l’escola pública, però també concertada, del model que representa la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), segons la qual, han de ser finançats ambdós models. Per a nosaltres és substantiu que les famílies portin els seus fills al model educatiu que elles escullin. Això és competència exclusivament de les famílies. Nosaltres votarem les vegades que sigui necessari, no de forma gratuïta, de forma diferent al PSC. No estem d’acord amb el menyspreu que fa la Llei Celáa cap a l’escola concertada. Això ens separa, si. Però ens uneixen més coses.

— Quan parla del dret dels pares a triar el model educatiu, també es podria aplicar a el model lingüístic. Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliga a impartir el 25% de les classes en castellà. Està d’acord amb mantenir el model actual d’immersió o s’hauria de flexibilitzar?

— A Units hem fet aquest debat i tenim a David Pàmpols, arquitecte de Lleida, que sol dir que la LEC representen les parets mestres de el sistema educatiu, l’estructura que no es pot modificar. Si és possible moure altres parets secundàries perquè el model s’adapti a entorns on hi ha més o menys coneixement d’una llengua, doncs mirem quin marge tenim. Però l’essència de la LEC segueix sent vigent, tant a l’equilibri públic-concertat, com el lingüístic.

— A Vic, la ciutat en la qual vostè viu, s’haurien d’augmentar les classes en castellà?

— No ens tanquem al debat, però no estem per la labor de remodelar l’actual llei, que va ser fruit del pacte entre PSC, CiU i ERC, amb el distanciament d’ICV. Un consens més que raonable. Catalunya ha fet millor els deures que la resta d’Espanya. El que no és raonable és que cada govern de torn tingui la seva llei d’educació.

— Pactar amb el PSC li ha passat factura personal a Vic?

— No és fàcil. A Vic hi ha un sentiment majoritàriament independentista, hi ha hagut moments que no han estat fàcils per a la meva família, però jo prefereixo mirar cap endavant, ens queda molt per fer per aconseguir la reconstrucció. I cal mirar les raons de l’altra part també. Com l’altra part també ha de veure les raons dels qui no som independentistes. Però és molt difícil. Unir esforços entre formacions diferents com PSC i Units va en aquesta direcció: no som hostils a l’independentisme, però som netament no independentistes.

— Vostè va ser conseller d’Interior. Va percebre que durant el procés, hi va haver politització en la cúpula dels Mossos d’Esquadra?

— No, mai ho vaig percebre. Sempre vaig defensar que el major Trapero va actuar de la banda de la legalitat. No conec la seva ideologia política ni m’interessa. Va intentar complir el millor que va poder. Vaig agrair que reconegués que no tot es va fer bé i la veritat és que em plau, aquest és el camí, la relació entre els diferents cossos policials. I aquí sí em consta que el major Trapero ha posat una obstinació important. Deixem treballar a la policia, mantinguem-la al marge de la política. Quan era conseller vaig prometre que mai obligaria a la policia a haver d’escollir entre complir la legalitat o obeir a govern, perquè el govern sempre compliria amb la legalitat. Mentre jo vaig ser conseller, això va ser així.

— Creu que els consellers que l’han succeït han aplicat també aquesta màxima?

–Tinc per norma no valorar l’actuació dels consellers, també dels que em van precedir, sinó és per expressar el meu suport. És una tasca molt complexa. Li ho vaig dir al conseller Miquel Buch quan es va trobar molt sol contenint disturbis molt importants, va pagar un preu per això, però crec que va actuar honestament. Mai ho vaig dir públicament.

Entrevista originalment publicada en castellà a Crònica Global el 4 de gener de 2021.

Comentaris

Relacionados

Segueix-nos

Sigues part activa del diàleg per construir una Catalunya capdavantera.

Subscriu-te al nostre newsletter

Gracies per la teva subscripció
Hi ha algun problema, torna-ho a intentar més tard

Subscriu-te al nostre newsletter

Gracies per la teva subscripció
Hi ha algun problema, torna-ho a intentar més tard

Units per Avançar és un partit polític humanista, catalanista i democristià format per un equip humà de professionals que aporta solucions reals per a les persones i crea les condicions necessàries perquè, tots plegats, puguem contribuir al rellançament d’una Catalunya capdavantera, una millor Espanya i una Europa més forta, que ens faci sentir orgullosos.

Fes-te simpatitzant