2 d’ octubre: continuem dividits i sense resoldre res, però amb més de 800 ferits per la violència policial que es va viure ahir a Catalunya.

Jo no volia votar. No estic d’acord amb el referèndum. De fet, crec que no és això, és un altre cosa. He estat molt crític i he explicat els meus motius a qui em volia escoltar: així no es fan les coses, es discuteix, es negocia, s’arriba a acords i, amb un pacte i consens, es fa un referèndum. No ha estat així.

Els politics catalans -una part, els que volen la independència- han fet el que els ha donat la gana: unilateralment es carregen lleis i fan les seves. Sóc català i el meu president, en previsió que anés a votar m’havia de protegir i no ho ha fet: m’ha deixat davant dels repressors, he pogut rebre brutalment. Ha preferit la brutalitat que la seguretat.

A l’altre costat un govern d’ Espanya cec, sord i políticament nul, com a única posició, ha fet oïdes sordes a les demandes que li han arribat de Catalunya i, com a resposta, només sap aplicar la repressió i la violència. Aconseguirà a cops de “porra” trencar la unitat d’ Espanya.

Avui, a qui creia en el referèndum li podíem dir gairebé de tot: Il·lús, adoctrinat, el teu vot no valdrà per res, participes d’un procés il·legal, t’enganyen, t’equivoques, ets un babau. De tot i més, però tinc molt clar que ningú -persona o govern, policia o guàrdia civil- té dret a estomacar a qui vulgui votar. Les carregues han estat brutals. Això vol dir propi d’animals per la violència i irracionalitat emprades.

He votat: vot nul. Ho he fet perquè sóc un ciutadà lliure d’expressar-me con cregui convenient i d’ equivocar-me. Podré ser interpel·lat legalment, condemnat per les accions comeses, però mai en podran prohibir a cops que m’expressi, tret que en lloc de viure en una democràcia estiguem en una dictadura.

He votat participant com a mostra de la meva llibertat, un diumenge, un dia festiu. I avui, 2 d’octubre, un cop més, un dia més, trobo a faltar el diàleg i cada vegada estan més lluny.

Ahir, dia festiu, Rajoy, Puigdemont vau perdre molta legitimitat per negociar. Ara sí, ara toca, feu un pas enrere i deixeu a qui pugui dialogar. Vosaltres no en sabeu.

Jordi Cerezuela, signant de la Declaració Fundacional d’Units per avançar

Enllaç article a E-Notícies