No sóc capaç de dir què va ser primer, si l’ou o la gallina. Tampoc si la culpa de la situació actual la té l’independentisme o l’immobilisme, encara que crec que dos no es barallen si un no vol, i els dos han volgut fer-ho. En tot cas, tenim una prioritat urgent: un país per atendre.

Toca atendre Catalunya i els catalans, i això s’ha de fer des de casa i no des de Brussel·les o des de les xarxes socials. Potser ja està bé d’entretenir tota Europa amb més i noves ocurrències politiques. Ja n’hi ha prou de dir per twitter i whatssap el que no diem en públic, de parlar de sacrificis i sacrificats en lloc d’esforç i d’esforcem-nos, junts.

Els catalans no mengem independentisme, ni aquest acaba amb les llistes d’espera, ni amb l’atur, ni amb les moltes necessitats i mancances que patim per falta de govern. Si els del 155 no ens governen des de  Madrid, pitjor serà fer ho des de Bèlgica.

Fem govern dins del marc legal i com abans millor. Els problemes dels catalans no poden esperar. No podem seguir a expenses del desig d’uns o dels altres. Cal posar el país en marxa: primer els catalans.

El moviment es mostra caminant, no? Doncs ara cal posar-nos en marxa i Puigdemont també, encara que el seu moviment sigui al costat per deixar avançar a tot un país, a tots els catalans. No podem continuar en la paràlisi institucional. Si la millor manera de fer salut és la prevenció, la millor per fer Catalunya és que Puigdemont faci un pas al costat i faciliti, així, que es presenti un altre candidat. Necessitem un candidat viable.

Un cop iniciem la nova legislatura, no acaba res. Ans al contrari: comença tot. Iniciem, de nou i amb seny, les legítimes reivindicacions de Catalunya: millora del nostre autogovern, estabilitat econòmica i social i reconeixement de la realitat nacional de Catalunya. Hem d’acabar amb l’aplicació del 155 i tornar a la normalitat. I això passa per un nou govern, sense Puigdemont.

Tenim força feina, posem-nos a treballar.

Jordi Cerezuela, secretari d’Organització d’Units per Avançar