ODS #8

Treball decent i creixement econòmic.

Fem que Catalunya funcioni

ODS #8

Treball decent i creixement econòmic

Fem que Catalunya funcioni

Treball decent i creixement econòmic.

(ODS 8)

Una vida digne només és possible amb un treball digne. Per això, és necessari que la prioritat sigui l’accés al treball sense oblidar la necessària visió humana que ha d’impregnar qualsevol activitat econòmica que tingui com a veritable objectiu el bé comú. Des d’aquesta perspectiva, creixement econòmic i bé comú estan íntimament interrelacionats.

Si l’ésser humà és capaç de ser responsable de la seva millora material i del seu progrés personal i moral, el treball és àmbit natural d’aquest múltiple desenvolupament on es posen en joc la creativitat, la projecció del futur, el desenvolupament de capacitats, l’exercici dels valors, la comunicació amb els altres, etc.

Per això, és necessari que la prioritat sigui l’accés al treball per part de tots en la mesura que aquest constitueix el camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal. En aquest sentit, ajudar als col·lectius empobrits  amb recursos econòmics és una solució temporal per a resoldre urgències, ja que l’objectiu ha de ser sempre permetre’ls una vida digna a través del treball.

En definitiva, l’erradicació de la pobresa només és possible mitjançant ocupacions estables i ben remunerades.

Però, a més, cal millorar les condicions de treball de dones i homes que treballen, però no guanyen prou per a garantir una vida digna.

D’altra banda, cal garantir que les dones tinguin les mateixes oportunitats i condicions de treball que els homes.

Un treball i remuneració digna afavoreix, a més, a la integració social.

D’altra banda, oferir als joves un treball digne requereix invertir en educació i formació de la més gran qualitat possible, dotar-los de les aptituds que s’ajustin a les demandes del mercat de treball, donar-los accés a la protecció social i els serveis bàsics independentment del seu tipus de contracte i garantir la igualtat de condicions perquè tots puguin aconseguir una ocupació productiva sense tenir en compte el seu gènere, el seu nivell d’ingressos o els seus antecedents socioeconòmics.

Assenyalar, així mateix, que existeix la necessitat d’una correcta concepció del treball, això és, de qualsevol activitat que impliqui alguna transformació de l’existent, des de l’elaboració d’un informe social fins al disseny d’un desenvolupament tecnològic.

Es tracta, doncs, de promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.

No obstant això, el desenvolupament no s’ha d’entendre de manera exclusivament econòmica, sinó sota una dimensió humana integral. Es tracta de fundar sobre el treball solidari una vida més digna, fer créixer efectivament la dignitat i la creativitat de tota persona, i la seva capacitat de respondre a la pròpia vocació.

Pensant en el bé comú, necessitem imperiosament que, mitjançant el diàleg, la política i l’economia es col·loquin decididament al servei de la persona.

Una nova economia més atenta als principis ètics i per a una nova regulació de l’activitat financera especulativa i de la riquesa fictícia.

Perquè sorgeixin nous models de progrés, necessitem canviar el model de desenvolupament global, el que implica reflexionar responsablement sobre el sentit de l’economia i la seva finalitat, per a corregir les seves disfuncions i distorsions.

El principi de maximització del guany, que tendeix a aïllar-se de tota altra consideració, és una distorsió conceptual de l’economia: si augmenta la producció, interessa poc que es produeixi a costa de recursos futurs o de la salut de l’ambient.

La política i l’economia tendeixen a culpar-se mútuament pel que fa a la pobresa i a la degradació de l’ambient, però el que s’espera és que reconeguin els seus propis errors i trobin formes d’interacció orientades al bé comú. Mentre uns es desesperen només pel rèdit econòmic  i altres s’obsessionen només per conservar o acréixer el poder, el que tenim són guerres o acords espuris on el que menys interessa a les dues parts és preservar l’ambient i cuidar als més febles.

Per la seva part, l’empresa no es pot considerar únicament com una “societat de capitals”, sinó, també, com una “societat de persones”.

Això significa que els integrants d’una empresa han de ser conscients que la comunitat en la qual treballen representa un bé per a tots i no una estructura que permet satisfer exclusivament els interessos personals d’algun.

En aquest context, no es pot oblidar el fet que no sempre el benefici indica que l’empresa estigui servint adequadament a la societat.

És doncs indispensable que, dintre de l’empresa, la legítima cerca del benefici s’harmonitzi amb la irrenunciable tutela de la dignitat de les persones que a títol divers treballen en aquesta; que secundin una visió integral de l’home i del seu desenvolupament.

Temes que treballem, analitzem i desenvolupem en aquest apartat

  • Dret a una vida digna

  • Identificació de la precarietat laboral a Catalunya

  • Identificació de la bretxa salarial per gènere a Catalunya

  • Identificació de les causes de la precarietat i de l’actual taxa d’atur a Catalunya

  • Descripció de l’economia social

  • Polítiques públiques de prestacions complementàries a les rendes del treball i/o de reinserció

  • Polítiques públiques que es porten a terme per a promoure la inclusió laboral

  • Legislació aplicable

  • Una mirada des dels territoris

  • Temes de debat per avançar

A Units Per Avançar Debatem