En l’àmbit de regeneració democràtica hi ha un conjunt de temes que requereixen d’una resposta per a aconseguir una societat més moral ii èticament avançada. En aquests temes és molt necessari que la societat pugui arribar a un nivell de consens alt.

En aquesta línia d’acció pretenem definir la posició que Catalunya ha de tenir en l’espai Europeu, quines son les expectatives per les que hem de lluitar i quina ha de ser la nostra aposta i contribució per una Europa més federal que garanteixi el model europeu de societat en un món multipolar, amb altres models que competeixen per imposar-se.

El  aconseguir una Catalunya altament compromesa amb el projecte europeu. Avui això passa per optar per un procés d’unió política (federalització) i treballar per a que Espanya sigui part del nucli inicial d’aquest procés. Caldrà compartir les polítiques de: afers exteriors, defensa, competència, comerç, fiscalitat, energia, sanitat, immigració, ciència i tecnologia.

Aquesta opció és central per defensar, en el nou món multipolar, el pilar social europeu i aconseguir que la Unió Europea sigui un actor central de la construcció de institucions internacionals que permetin respondre als reptes generals globals: equilibri macroeconòmic, demogràfic, ecològics, comercial, financer, de lluita contra el crim organitzat i la defensa dels drets digitals, creació d’estàndards i cooperació científica i tecnològica , migracions, pobresa radical o la salut, entre d’altres. En definitiva ser l’actor del progrés global i en pau, en la clau dels objectius ODS 16 i 17.

Pertànyer a la Unió Europea (a partir d’ara UE) ha comportat una sèrie de beneficis per tot el territori català. En primer lloc, ser membres del projecte europeu assegura pau i estabilitat a nivell polític, social i econòmic. Formar part del mercat únic europeu facilita els intercanvis amb la resta de regions i països europeus, condueix cap a un mercat més eficient, estable i obert i genera oportunitats per als nostres treballadors, professionals i empreses. Finalment, el conjunt del territori català es beneficia dels fons europeus.

Tot i això, l’euroescepticisme experimenta un auge ens els darrers anys, incrementant el debat sobre la sobirania en alguns dels estats membres de la UE. Per a què una institució supranacional com la UE romangui en el temps i no perdi rellevància, necessita potestats i competències, que els estats han d’acceptar cedir. Per això, és necessari impulsar la integració europea.

Tanmateix, aquesta integració és necessària per garantir el funcionament de determinades polítiques com les que es fomenten amb els fons de cohesió. Amb el finançament europeu s’aconsegueix tenir un impacte municipal i/o regional a Catalunya, arribant a influir en diversos camps com el comerç o la innovació científica i tecnològica, entre d’altres.

D’altra banda, tot i el caràcter supranacional de la UE, cal de tenir en compte les realitats regionals per no perdre validesa ni legitimitat. La UE ha d’escoltar les voluntats de la seva ciutadania i, conseqüentment, oferir vies per fer escoltar la veu de les realitats territorials, seguint un model bottom-up (d’abaix a dalt). No obstant, cal  garantitzar els mecanismes de comunicació com una norma i no com una excepció.

Finalment, en quant a la mirada per territoris, trobem que la zona de Catalunya amb més activitat europea és la constituïda per les comarques del nord-est. A més, trobem que a les zones més rurals arriben fons per millorar el desenvolupament econòmic i social del territori. Finalment, a zones com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les ajudes rebudes s’orienten a fomentar les ciutats sostenibles i polítiques més mediambientals.

Algunes regions d’Europa i Catalunya han patit un auge d’euro escepticisme, en els darrers anys.  La situació actual de crisi econòmica unida a les altes taxes d’atur, la migració, la creixent inseguretat i el desprestigi de la política i, entre d’altres, ha fet augmentar la importància de partits populistes, oposats al projecte europeu i als valors en que es sustenta,  i que miren de fer oblidar els beneficis que comporta la pertinença a de la UE. El Brexit és l’exemple més clar.

El fet de pertànyer a la UE té múltiples beneficis per Catalunya i els seus territoris. Els principals èxits de la UE han estat en dues paraules pau i estabilitat. La Unió ha ajudat a construir un continent més lliure de guerres, amb la llibertat perquè els seus habitants puguin estudiar o treballar a qualsevol lloc de la UE, a construir un gran mercat únic i al desenvolupament  de milions de persones arreu del món. A més, el fet de tenir una moneda europea compartida permet que sigui més fàcil la comparació de preus entre països i que s’impulsi la competència de les empreses. Això fa els mercats europeus més eficients i més influents internacionalment. Així mateix, provoca una major estabilitat dels preus i major facilitat d’estalvi i seguretat per les empreses.

Per altra banda, també hi ha altres beneficis de pertànyer a la UE com els ajuts que rep Catalunya i les seves regions. És més, si ens posem a investigar sobre els beneficis de pertànyer a la UE per territoris de Catalunya, el que més es troba són ajuts que reben les regions per part de la Unió. Pràcticament totes les comarques són beneficiades per algun d’aquests ajuts. Trobem que a les zones més rurals o menys desenvolupades, arriben molts d’aquests fons per millorar el desenvolupament econòmic i social del territori, com els FEDER, FEADER o FSE. En canvi, a zones més urbanitzades com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les ajudes que es reben van més orientades cap a tenir ciutats més sostenibles i polítiques més mediambientals, aquí predominen sobretot els fons Next Generation.

Així doncs, tot i que a vegades s’obliden els beneficis i la rellevància de pertànyer a la UE, els guanys per a Catalunya són d’importància. No només obtenim més pau i estabilitat, sinó que el gran mercat únic de la Unió ens fa ser una economia més forta i estable i a més, Catalunya és receptora de molts fons europeus que l’ajuden al seu desenvolupament a mitjà i llarg termini.

Ens cal definir i proposar un model de relacions amb el conjunt d’Espanya que garantissin la personalitat pròpia i el desenvolupament polític de Catalunya. Cal prestar especial atenció al finançament, la defensa de la llengua i la cultura i les polítiques econòmiques bàsiques.

Optar per una acció política a Espanya que es vegi a si mateixa com diversa i on es garanteixi la personalitat i desenvolupament de Catalunya:

• Apostar per un model federal que asseguri un autogovern de qualitat i ben finançat
• Centrar la reivindicació al Estat central en cinc eixos:

1. Aquell conjunt d’actuacions que comporten de facto i de iure el reconeixement de Catalunya com a país, la llengua i cultura de manera destacada.
2. Un nou sistema de finançament, basat en criteris del federalisme fiscal.
3. Infraestructures estratègiques per al nou model productiu altament digitalitzat.
4. Educació en tots els nivells: des de la educació dels 0 als 6 anys (molt prioritàriament) fins la secundaria i universitària, la formació professional i la formació especialitzada orientada a la recerca i la formació al llarg de la vida (long life learning).
5. La bilateralitat en aquells àmbits on els interessos catalans s’han de tractar separadament dels del conjunt de Comunitats Autònomes, com són les relacions amb la Unió Europea.

• Cooperació desacomplexada amb la resta d’Espanya per garantir un progrés comú

Vivim en un moment on el que es donava per segur, està qüestionat. Ens cal recolzar una societat basada en el “Estat de Dret” i concretar aquest recolzament amb propostes específiques considerant qüestions com l’educació ciutadana, la qualitat de la nostra vida política, la millora i protecció de les institucions.

L’ODS 16.3 A CATALUNYA EN POQUES PARAULES

La fortalesa d’una democràcia depèn en bona mesura dels nivells d’educació de la població i de la transparència, honestedat i preparació dels nostres governants. És per això que les qüestions relatives a l’educació ciutadana i a l’aprofundiment en els valors democràtics són elements molt importants per una societat democràtica. Tot i això, sovint quan es presenten mesures per educar en ciutadania i valors democràtics sempre sorgeixen discrepàncies per la fina línia existent entre educar o adoctrinar en aquests àmbits.

Altres mesures rellevants per apostar per l’Estat de Dret són les referents a evitar la politització en tres camps: les administracions públiques, la justícia i els cossos i forces de seguretat. S’ha de separar el poder polític dels altres , evitant que els govern/executius no puguin interferir en el altres poders: judicial i Legislatiu. Les interferències dels governs o els partits polítics en les estructures dels cossos de seguretat també comporta un elevat risc pel sistema democràtic. El govern i el parlament fan política, però l’execució de les polítiques per part de les estructures de govern i el sistema judicial han d’estar protegides d’interferències partidistes, per no perdre la legitimació necessària davant la ciutadania.

A més a més, convé també fer menció al sistema penitenciari. La presó pot contribuir a crear una societat més pacífica i inclusiva mitjançant la defensa de l’estat de dret, tot assegurant un tractament adequat i basat en els drets dels reclusos, oferint-los oportunitats de rehabilitació. Per un bon Estat de Dret, els presos han d’estar tancats en centres que compleixin uns criteris de qualitat. A Catalunya aquests criteris de qualitat es garanteixen i trobem molt mecanismes per garantitzar la reinserció. Tot i això, en trobem amb una problemàtica, la massificació de les presons catalanes.

Finalment, pel que fa als territoris, no trobem gaires trets diferencials en aquests àmbits. Tanmateix, sí hi ha alguna diferència en les propostes territorials o municipals per a educar en valors cívics o democràtics. Tot i això, podem apreciar que la majoria d’aquestes iniciatives per a educar en valors cívics fora del currículum escolar, estan impulsades per les entitats locals.

Propostes per educar en ciutadania (consciencia ciutadana) i en valors democràtics

Sabem que pot arribar a resultar més complicat consolidar i aprofundir la democràcia en un país que lluitar per aconseguir-la. La majoria de les societats democràtiques tenen una llarga tradició en la lluita i la defensa de la democràcia, i per tant, prou experiència per a constatar que, un cop assolida, la seva fortalesa depèn dels nivells d’educació de la població i de la transparència, honestedat i preparació dels seus governants. És per això que les qüestions relatives a l’educació per a la ciutadania i a l’aprofundiment en els valors democràtics són elements cabdals per una societat democràtica.

Tot i el consens sobre la seva importància, és un tema que sovint resulta controvertit. Sobretot a l’intentar concretar propostes sobre aquells valors que garantirien una bona ciutadania; i fins i tot a l’hora d’intentar acordar què entenem per ciutadania o democràcia. A més, la qüestió es complica quan es pretén incloure als currículums obligatoris dels sistemes educatius. Per alguns sectors, l’educació en la ciutadania és controvèrsica, i per a altres, és necessària.

La proposta més freqüent utilitzada a Catalunya per educar en ciutadania i valors democràtics és mitjançant l’educació a les escoles. Des dels centres educatius és des d’on es pretén projectar els valors democràtics, en molts dels casos de forma indirecta, en d’altres amb tallers o xerrades a les escoles sobre aquests. A més, també en molts dels territoris catalans s’atorguen premis a les escoles amb projectes innovadors per educar en valors.

Tanmateix, cal recordar que l’educació per a la ciutadania no només ha de ser una activitat escolar, sinó que ha de sortir dels centres educatius i arribar a més persones que no pas merament els alumnes. Això no significa que puguem oblidar el seu tractament curricular específic i el seu tractament transversal; ben al contrari, hem de conservar i conrear espais reservats a aquest fi en els centres docents, tot i no limitar-nos-en.

Pel que fa a l’educació en valors democràtics fora dels centres educatius a Catalunya, podem trobar una gran quantitat d’iniciatives. Entre les propostes que promouen els valors democràtics trobem projectes de memòria històrica, cinema o clubs de literatura que promouen aquests valors, associacions culturals i altres iniciatives. D’entre aquestes, unes de les que més destaquen com a fórmules innovadores són els consistoris infantils i els debats constituents.

És molt necessari pel manteniment del sistema democràtic d’un país que la seva població estigui educada en consciència ciutadana i valors democràtics. En cas de no ser així, la legitimitat democràtica d’un govern serà dèbil i la democràcia trontollarà. És per això que és indispensable elaborar propostes educatives com les mencionades o que puguin contribuir a la mateixa causa.

Passes per reduir el nivell de politització de les administracions públiques i el nombre de polítics a les institucions

La politització de l’administració pública no és res nou i ni exclusiu de cap partit polític. Els canvis de govern acostumen a anar seguit de nous nomenaments, es produeixen un seguit de nous nomenaments que van des dels consellers, caps de gabinet, secretaris generals a directors generals, passant per tota mena d’assessors. I això no passa només als òrgans de govern, sinó que els canvis per fidelitat al partit que mana, poden passar també dels càrrecs en el govern als màxims responsables de les empreses i institucions dominades pel govern. A vegades, per a aquests càrrecs s’escullen els perfils tècnics que s’adeqüen millor als requeriments de la funció pública, però en d’altres casos la fidelitat a qui t’ha proposat pot pesar més que els coneixements professionals. El fenomen afecta tots els nivells de l’administració: estatal, autonòmic i local. I a tots els partits.

Aquesta politització de l’administració tot i no ser nova, ni ser exclusiva de l’estat espanyol ni de les seves administracions públiques en l’àmbit europeu, aquí s’arriba molt més lluny en els canvis normalment proposats. Segons les dades més actualitzades sobre aquesta qüestió, que es mencionen per últim cop al informe de l’OCDE titulat ‘Government at a glance 2017‘, s’indica que només Espanya, Xile i Turquia canvien tots els càrrecs dels primers nivells d’administració cada vegada que hi ha un canvi de govern.

Aquest fenomen característic de la política espanyola dona molt de poder als partits i els pot ajudar a complir la seva agenda, ja que el desconeixement tècnic d’alguns alts càrrecs es compensa amb fidelitat política, però dificulta la viabilitat de polítiques a llarg termini, sobretot si tenim en compte que les legislatures cada vegada s’escurcen més.

Espanya i Catalunya han de tenir un sector públic ben dimensionat i ben preparat, només així es podrà guanyar en eficiència i qualitat. La capacitat i preparació del personal dels serveis públics, dona coherencia al projecte, legitima els recursos i ofereix confiança a la ciutadania. Per poder portar això a terme, s’haurien de reduir els càrrecs polítics dins de l’administració pública i els càrrecs escollits per aquests quan arriben al poder i a canvi, professionalitzar la majoria dels càrrecs de comandament desvinculats de la seva filiació política.

Una mesura per la que advoquen alguns professionals en la matèria, per reduir el nivell de politització de les administracions públiques i el nombre de polítics a les institucions, és centrar-nos en la figura del Director Públic Professional i aprovar un Estatut del mateix. Per ser un bon Director Públic no només cal sentit comú i de lideratge, sinó també formació tècnica. Cal un alt nivell de formació en gestió de xarxes d’organitzacions pública, especialment privades amb ànim i sense ànim de lucre que presten una part important dels serveis públics. Tot això entre d’altres coneixements i competències ens indiquen que aquesta figura no pot seguir sent una figura espontània escollida a dit pels polítics de torn. Tanmateix, la necessitat de professionalitzar el personal d’alta direcció i incloure el directiu públic, va més enllà de la politització i s’acosta més als paràmetres d’eficàcia i eficiencia. Cada vegada més part dels serveis públics són en el mercat hi ha de presentar resultats i lluitar en competencia a altres entitats, per això també el directiu ha de tenir una relació laboral diferent més vinculada als resultats.

En relació a l’evitament de la politització a l’Administració Pública, territorialment trobem poques propostes que s’hagin executat a Catalunya, amb l’excepció d’algunes de les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A aquesta zona, s’ha proposat: ajustar les relacions entre càrrecs electes i empleats públics als principis ètics en matèria de transparència i ocupació pública i impulsar la formació en principis d’integritat i orientacions del bon govern. Per contra, si ens fixem en les mesures per evitar la politització a Catalunya per sectors, podem observar que els sectors més compatibles amb el mercat, tenen perfils més professionals, com: salut,cultura,esport,aigua i energia,seguretat i, pert tant, menys polititzats.

Camins per evitar la politització de la justícia i del seu ús polític

Tot i que a Espanya hi ha més de 5000 jutges i magistrats, dels quals la major part actua sense cap grau de politització i amb les pressions normals respecte a la responsabilitat que tenen, a l’àmbit penal i als alts càrrecs de la justícia espanyola i, conseqüentment, la catalana estan seriosament qüestionades pel seu alt grau de politització pel que fa a les altes esferes de la justicia. També ho són per l’erosió que això provoca en la separació de poders i l’estat de dret, que són dues potes imprescindibles per garantir la credibilitat de qualsevol règim democràtic.

El debat sobre el trasllat dels problemes polítics a la justicia i les pressions de grups determinats per mantenir el poder dins de l’alta judicatura, és un tema molt preocupant i de màxima actualitat avui a l’Estat Espanyol, tot i que no és ni la primera vegada ni el primer lloc on es dóna. Aquest debat sobre la politització de la justícia gira entorn tres temes: l’elecció dels magistrats del Tribunal Constitucional, la dels vocals de l’esmentat Consell, i de retruc, el sistema de cooptació dels llocs més alts dins de l’escalafó (Tribunal Suprem, Tribunals Superiors de Justícia, Audiència Nacional) que ja no respon al sistema pseudo-militar de barrejar antiguitat, mèrits i afinitats polítiques.

Tanmateix, la crítica al sistema mai va acompanyada d’una proposta realista. Des de determinats sectors no es creu que aquesta sigui compatible amb el nostre sistema de govern, mantenint la legitimitat d’aquest i que de veritat eviti la politització criticada. Tot i això, des de COLPIS se’ns indica que és possible un sistema judicial independent de la política i professional en el nostre sistema democràtic de govern, basat en l’autocontenció de la política i dels propis jutges, i en la democratització de l’accés a la judicatura. És a dir, que els grups de poder actuals de jutges i magistrats siguin qui posin el seus, sense cap control del Parlament per pal·liar la situació actual considerada com un escàndol i afecta als drets i les llibertats dels ciutadans.

Mesures per garantir unes forces de seguretat al servei del conjunt dels ciutadans i allunyades del control partidista

Pel que fa a les forces de seguretat, el GRECO reclama que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional adopti adopti certes mesures per millorar la prevenció de la corrupció en els cossos i forces de seguretat. A més, creu que tant aquest cos com el de la policia espanyola han de millorar la prevenció, la transparència i la protecció dels denunciants en aquest àmbit.

Tanmateix, si ens centrem en les forces de seguretat de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, també trobem que es critica a aquesta per excessiva politització, sobretot en els últims dies. Al govern li correspon orientar la política de seguretat, sense polititzar les estructures de la policia. Ja son diverses personalitats, com Ramón Espadaler, que han criticat aquest fenomen. A aquesta crítica també s’han sumat els sindicats dels mossos, que també demanen que la política surti de la policia, després del darrer cessament del cap dels mossos.

Els diferent nomenaments i destitucions de la cúpula de la policia de Catalunya sense motius massa clars, com s’ha vist en el darrer cas, provoquen una sensació d’inestabilitat que és molt negativa pel cos de mossos, la seva imatge i el resultat de la seva feina.

Així doncs, seria necessària alguna mesura per garantir unes forces de seguretat allunyades del control partidista, però compatibles alhora amb el nostre sistema de govern i la seva legitimitat. Com a propostes es poden aplicar algunes de les que es mencionen a la cinquena ronda del GRECO per la Guàrdia civil i la Policía nacional.

Per una banda, existeixen diverses mesures i mecanismes que tant la Policia com la Guàrdia Civil ja apliquen i que, per tant, s’han perfeccionat al llarg dels anys per tal de prevenir la corrupció entre les seves files. Entre les quals s’inclouen: principis ètics i les seves corresponents eines de sensibilització i mesures disciplinàries en cas d’infracció, sistemes de control intern i extern i eines estructurals per evitar males pràctiques (rotació del personal en llocs sensibles, verificacions periòdiques dels accessos informàtics, aplicació del “principi dels quatre ulls”, supervisió dels comandaments, etc.).

Per altra banda, el GRECO recomana que la Policía i la Guàrdia Civil, primer, duguin a terme una avaluació estratègica dels riscos existents en àrees i activitats proclius a la corrupció amb el per tal de detectar problemes i amenaces emergents. A més, també recomana que les dades recaptades s’utilitzin per al disseny proactiu d’una estratègia en matèria d’integritat i lluita contra la corrupció. Seria preferible que les diverses institucions implicades es consultessin mútuament en el marc d’ aquestes iniciatives.

Finalment, una altra de les propostes interessants elaborades pel GRECO és que la Guàrdia Civil adopti un codi de conducta i el faci públic. A més, cal també que els diferents cossos de seguretat complementin els seus respectius codis mitjançant directrius i mesures pràctiques d’aplicació (per exemple, sobre conflictes d’interessos, obsequis, ús de recursos públics, informació confidencial, activitats complementàries, neutralitat política, etc.), així com amb un mecanisme creïble i eficaç de supervisió i execució.

Qualitat del sistema penitenciari

L’Estatut d’autonomia (EAC) de 1979 va atribuir a Catalunya, en el marc de la Constitució espanyola (CE), la competència executiva en matèria penitenciària. Aquest fet representa una singularitat a l’Estat espanyol, on l’Administració de l’Estat gestiona els centres penitenciaris d’arreu del territori llevat dels catalans, que es troben sota l’administració de la Generalitat.

La presó, com a part més àmpliament del sistema de justícia penal, pot contribuir a crear una societat més pacífica i inclusiva mitjançant la defensa de l’estat de dret, tot assegurant un tractament adequat i basat en els drets dels reclusos, oferint-los oportunitats de rehabilitació. En diverses directrius de desenvolupament sostenible es remarquen punts clau per a la reforma penitenciària, com la necessitat de prestar serveis bàsics d’atenció de la salut (ODS 3 – Salut i Benestar) i de sanejament (ODS 6 – Aigua Neta i Sanejament), i les necessitats de grups específics de reclusos (ODS 5). Gràcies a programes de rehabilitació a les presons que segueixen les indicacions del Programa Global, els reclusos tenen una millor oportunitat de trobar un treball decent després del seu alliberament, contribuint a la societat i enfrontant menys riscos de reincidència, la qual cosa aborda l’ODS 10 (Reducció de les Desigualtats).

Tanmateix, fent una revisió de la situació del sistema penitenciari català, trobem que la qualitat d’aquest és prou bo, si més no, en comparació amb el francès perquè, per exemple, el presos d’Andorra tenen la potestat d’escollir entre les presons franceses i les catalanes i pràcticament tots escullen les últimes.

A les presons catalanes, es compleix amb tots els requisits dels serveis bàsics de salut i neteja i aquestes estan sotmeses a un seguiment d’acord amb les Regles Penitenciàries Europees. A més, compten amb tota una sèrie de bases per facilitar la reinserció. Entre aquestes trobem la individualització (gràcies a la qual s’adapta a les necessitats especials del reclus), la progressió de grau, el tractament assistencial, terapèutic i de formació, el tractament de la condemna allà on el pres té arrelament social i la comunicació amb l’exterior i els permisos de sortida. De fet, a part els presos reben altres ajudes per millorar el seu procés de reinserció com ho és el subsidi per excarcelació o la possibilitat per aquells que no tenen domicili on anar de viure en una casa amb altres exreclusos, un cop finalitzada la condemna.

Tot i això, hi ha actualment una problemàtica en el sistema penitenciari català. Aquesta és la massificació de reclusos a les presons. Les previsions de població reclusa no han estat del tot encertades i sense una nova construcció de centres penitenciaris en els darrers anys, aquests es veuen sobrepoblats, fet que dificulta el procés reintegrador i rehabilitador.

Una mirada des dels territoris

Pel que fa als territoris, gairebé l’únic apartat on trobem certs fets diferencials és l’àmbit de l’educació en ciutadania o democràcia. Tanmateix, a continuació hi ha un breu resum específic de cada territori. En general, el que podem apreciar és que excepte iniciatives per a educar en valors cívics dins del currículum escolar, la majoria estan impulsades per les entitats locals.

L’ALT PIRINEU I ARAN

En relació a apostar per la qualitat de l’estat de dret, a la zona de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran hi ha diverses propostes per educar en ciutadania en valors democràtics, però no res específic del territori per evitar la politització ni per portar a terme una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari. Entre les propostes que promouen els valors democràtics hi ha projectes de memòria històrica, cinema o clubs de literatura que promouen aquests valors, associacions culturals i altres iniciatives que promouen la participació dins i fora de les escoles o programes de voluntariat, per exemple.

COMARQUES GIRONINES

Pel que fa a apostar per un estat de dret, en les comarques gironines no hi ha cap mesura per reduir o evitar la politització ni per fer revisions constants del sistema penitenciari. Tot i això, sí que hi ha diverses propostes a cada comarca per educar en valors democràtics a la ciutadania. La majoria de les comarques tenen projectes relacionats amb la memòria històrica. També hi ha iniciatives que es promocionen voluntàriament o que, en diverses comarques, s’atorguen premis a aquelles escoles amb innovacions educatives basades en valors democràtics. Per altra banda, una mesura original i que pot servir per apropar les institucions democràtiques a la gent és el consistori Infantil de l’Ajuntament de Ripoll.

COMARQUES CENTRALS

A les comarques de la Catalunya central hi ha algunes propostes a fi d’educar la ciutadania en valors democràtics. Entre aquestes propostes hi ha el foment de valors democràtics a les escoles i també de voluntariats. A més, hi ha alguna proposta per transmetre els valors democràtics mitjançant el cinema o espais de memòria històrica. Una de les propostes que més destaca és la del consistori infantil i els debats constituents d’Osona. Per altra banda, no es troba cap iniciativa d’aquestes comarques en concret per evitar la politització o fer una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari.

PONENT

A les comarques de Ponent no s’hi detecten mesures per evitar la politització ni de revisió constant del sistema penitenciari. Tot i això, sí hi ha propostes per educar a la ciutadania en valors democràtics. Les propostes predominants de la zona són espais o projectes en relació a la memòria històrica, però també hi ha altres propostes com incentivar a que des de les escoles s’ensenyin els valors democràtics o a fer-ho mitjançant jornades de cinema amb valors.

TERRES DE L’EBRE

A les Terres de l’Ebre no hi ha mesures per evitar la politització ni per portar a terme una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari. Tampoc s’hi troben gaires propostes per educar la ciutadania en valors democràtics més enllà de projectes de memòria històrica i algun recurs pedagògic.

CAMP DE TARRAGONA

A les comarques del Camp de Tarragona, predomina com a proposta per a educar la ciutadania en valors democràtics els projectes o espais de memòria històrica. Tot i això també hi ha altres propostes que es porten a terme a múltiples comarques, com és el cas del servei comunitari o iniciatives per fomentar la participació a les escoles. Contràriament, no hi ha cap mesura per evitar la politització ni per fer una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari.

ÀREA METROPOLITANA

En referència a apostar per la qualitat de l’estat de dret, algunes de les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona són les úniques que proposen mesures per evitar la politització. Recórrer a tribunals internacionals si es confirma politització, ajustar les relacions entre càrrecs electes i empleats públics als principis ètics en matèria de transparència i ocupació pública o impulsar la formació en principis d’integritat i orientacions del bon govern, són algunes de les propostes. Tot i això, no tenen cap política de revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari. Pel que fa a les propostes per a educar la ciutadania sota principis democràtics, en trobem a cada comarca. Algunes relacionades estan amb la memòria històrica, altres amb el foment de valors democràtics com la participació a les escoles, altres es basen en debats i tallers o en recursos en línia.

Temes de debat per avançar

Tal i com s’ha exposat en el text anterior, l’estabilitat d’una democràcia depèn en bona part dels nivells d’educació quant a valors cívics i democràtics dels seus ciutadans i, per tant, també dels seus governants. Tanmateix, si l’estat no intervé en la promoció d’aquests valors, res garanteix Que la població pugui accedir a aquest valors, amb la cura per obrir-se a totes les actituds i així no ser considerat com adoctrinador. Així doncs, la pregunta aquí seria: s’ha de proporcionar educació en valors cívics i democràtics des de l’estat o s’ha d’obviar aquest punt educatiu?

Es diu que a Catalunya els cossos de policia i determinades esferes del poder judicial estan massa polititzades o tenen un excés de politització. Per garantir una no politització d’aquestes esferes i una veritable separació de poders, hauria d’haver una autocontenció del sistema judicial i dels cossos policials, independents totalment de la política? Teniu cap altra proposta?

Per altra banda, el sistema penitenciari pot ajudar a crear una societat més pacífica i inclusiva mitjançant la defensa de l’estat de dret, assegurant un tractament adequat i basat en els drets dels reclusos, oferint-los oportunitats de rehabilitació. A les presons catalanes, els criteris de qualitat es garanteixen i trobem molt mecanismes per garantitzar la reinserció. Tot i això, en trobem amb una problemàtica, la massificació de les presons catalanes. Aquesta pot debilitar els mecanismes del procés reintegrador i rehabilitador. Així doncs, creieu que s’haurien de construir noves presons a Catalunya, invertir més en altres mecanismes de reinserció o pel contrari, rebaixar la despesa en aquest àmbit?

Ens cal prestar especial atenció i actuar decididament sobre les regles del joc polític de manera que afavorim, no només una millor i més eficient acció política, si no també una vida política constructiva. Això ens obliga a treballar en el camp dels valors compartits per a la majoria dels ciutadans de Catalunya i com es poden afavorir una vida col·lectiva millor per a tots.

Per això, és necessari retornar a les institucions catalanes  la seva qualitat de institucions del país, de manera que siguin les protectores del marc polític de llibertat i respecte de totes les persones mitjançant:

• La modificació de la llei electoral afavorint la equació 1 persona – 1 vot i un sistema mixta de llistes obertes i tancades.
• La despolitització del ens reguladors i augment de la seva autonomia.
• Treballar explícitament (com ho han fet altres països -Dinamarca-) els valors que volem proposar a la societat des de les institucions: tolerància, llibertat, solidaritat (lluita contra la solitud de joves i gent gran, gent oblidada i sense veu); valors de la tradició catalana (pacte, compromís, esforç, feina ben feta,…); valors propis de la nostra tradició humanista i cristiana europea (rellevància de la cultura, de l’espiritualitat, de la fraternitat -inclusió ),…
• La lluita eficaç contra la corrupció, evasió fiscal, abús del estat del benestar. Per aquest fi es potenciaran les unitats fiscals, inspectores i agencies publiques que garanteixen el compliment del marc comú del que ens hem dotat.
• Disposar d’un marc de de finançament que afavoreixi de veritat l’autogovern

Participa als debats