ODS #12

Producció i consum responsables.

Fem que Catalunya funcioni

ODS #12

Producció i consum responsables

Fem que Catalunya funcioni

Producció i consum responsables.

(ODS 12)

Es preveu que la classe mitjana augmenti a tot el món i, per tant, que augmenti la demanda de recursos naturals, ja limitats. És doncs imprescindible garantir formes de consum i producció sostenibles i, en definitiva, trobar noves solucions que ofereixin formes de consum i producció sostenibles redunda en l’interès de les empreses. Els esforços per a un ús sostenible dels recursos naturals no són una despesa inútil, sinó una inversió que podrà oferir altres beneficis econòmics a mitjà termini.

En els pròxims dos decennis, s’espera que més persones se sumin a la classe mitjana en tot el món. En conseqüència, augmentarà la demanda de recursos naturals, ja limitats. Si no actuem per a canviar les nostres formes de consum i producció, causarem danys irreversibles al nostre medi ambient.

Hi ha molts aspectes del consum que, amb senzills canvis, poden tenir un gran impacte en el conjunt de la societat. Per exemple, cada any, al voltant d’un terç de tots els aliments produïts acaben podrint-se en els contenidors d’escombraries dels consumidors i els minoristes, o deteriorant-se a causa de les deficients pràctiques de recol·lecció i transport, quelcom que les empreses han de solucionar.

Pel que fa als consumidors, les llars consumeixen el 29% de l’energia mundial i contribueixen al 21% de les emissions de CO2 resultants. No obstant això, si tota la població mundial passés a utilitzar bombetes d’alt rendiment energètic, l’estalvi seria importantíssim ([1]).

La contaminació de les aigües és també una qüestió urgent que exigeix una solució sostenible. Estem contaminant l’aigua més ràpidament que la naturalesa pot reciclar i purificar en els rius i els llacs.

Trobar noves solucions que ofereixin formes de consum i producció sostenibles redunda en l’interès de les empreses.

Cal comprendre millor els efectes ambientals i socials dels productes i serveis, tant els seus cicles de vida com la forma en què aquests es veuen afectats per la seva utilització en els estils de vida.

La identificació en la cadena de valors dels “punts crítics” on les intervencions tenen major potencial per a millorar els efectes ambientes i socials del sistema en el seu conjunt és un primer pas fonamental.

Les empreses poden també fer servir el seu poder innovador per a dissenyar solucions que puguin inspirar i motivar a les persones a portar estils de vida més sostenibles, reduint els efectes i augmentant el benestar.

D’altra banda, cal actuar de forma racional i reflexiva en el moment de comprar i optar per una opció sostenible.

[1] Objetivos de Desarrollo Sostenible. La Agenda para el desarrollo sostenible. Centro Regional de Información de las Naciones Unidas para la Europa Occidental (UNRIC).

En aquest context, cal recordar que la protecció ambiental no es pot assegurar només  sobre la base del càlcul financer de costos i beneficis.

L’ambient és un d’aquests béns que els mecanismes del mercat no són capaços de defensar o de promoure adequadament.

Els esforços per a un ús sostenible dels recursos naturals no són una despesa inútil, sinó una inversió que podrà oferir altres beneficis econòmics a mitjà termini.

Si no tenim estretor de mires, podem descobrir que la diversificació d’una producció més innovadora i amb menor impacte ambiental, pot ser molt rendible.

Es tracta d’obrir camí a oportunitats diferents, que no impliquen aturar la creativitat humana i el seu somni de progrés, sinó orientar aquesta energia amb lleures nous.

En aquest sentit, només es pot considerar ètic un comportament en el qual els costos econòmics i socials que es deriven de l’ús dels recursos ambientals comuns es reconeguin de manera transparent i siguin sufragats totalment per aquells que es beneficien, i no per uns altres o per les futures generacions.

Es tracta, en definitiva, de garantir formes de consum i producció sostenibles.

Assenyalar, finalment, que la majoria d’aquests problemes estan íntimament lligats a la cultura del descart, que afecta tant a les persones com a les coses que ràpidament esdevenen escombraries.

Advertim, per exemple, que la major part del paper que es produeix es malgasta i no es recicla. Ens costa reconèixer que el funcionament dels ecosistemes naturals és exemplar.

En canvi, el sistema industrial, al final del cicle de producció i de consum, no ha desenvolupat la capacitat d’absorbir i reutilitzar residus i deixalles.

Encara no s’ha aconseguit adoptar un model circular de producció que asseguri recursos per a tots i per a les generacions futures, i que suposa limitar al màxim l’ús dels recursos no renovables, moderar el consum, maximitzar l’eficiència de l’aprofitament, reutilitzar i reciclar.

Abordar aquesta qüestió és una manera de contrarestar la cultura del descart.

Lamentablement, els avanços en aquest sentit són encara molt escassos.

Temes que treballem, analitzem i desenvolupem en aquest apartat

  • Context actual i les seves conseqüències

  • Polítiques públiques que es porten a terme

  • Legislació aplicable

  • Una mirada des dels territoris

  • Temes de debat per avançar

A Units Per Avançar Debatem