L’habitatge és una prioritat i una problemàtica de caràcter transversal per a tots els membres de la societat. La precarietat en l’ocupació i l’escàs creixement dels salaris està augmentant la tendència de l’habitatge de lloguer. Però la falta d’adaptació de l’oferta a aquesta situació ha provocat una pujada generalitzada dels preus dels lloguers.

Per tal de proporcionar a la població una major oferta d’habitatge, volem realitzar diverses iniciatives com, per exemple, posar al mercat els habitatges ja existents, però que estan desocupats i crear un parc públic residencial de lloguer. Històricament, s’ha realitzat orientat a la venda, però és una tendència que no s’adapta al context actual. Amb la seva creació, podríem garantir el dret a l’habitatge a la població amb menys recursos.

Ens trobem en una situació on l’ús actual del sòl s’ha vist transformat en detriment dels residents de les ciutats. Això ens obliga a impulsar mesures que evitin la substitució de teixit residencial per oficines o usos turístics. En el cas dels habitatges que es destinin a ús turístic, proposem l’aplicació d’una taxa per cada nit de disponibilitat de l’habitatge o d’algunes de les seves habitacions de lloguer turístic.

Considerem que el camí a seguir és el contrari a l’actual i que s’han de buscar mesures destinades a incrementar el nombre d’habitatges. Això es pot fer augmentant l’edificabilitat en els plantejaments urbanístics, afavorint les noves construccions o promocionant mesures que incentivin l’entrada en el mercat d’habitatges que ara no hi són. Per exemple, oferint més seguretat jurídica o evitant usos alternatius a l’habitual en la zona metropolitana. És el moment de replantejar l’urbanisme, però sense oblidar que encara ens falta inversió en infraestructures per a la ciutat.

Amb la nostra proposta, també ajudem a potenciar la cohesió del teixit urbà. L’objectiu és generar una ciutat amable i propera que disposi de comerços distribuïts al llarg de la ciutat i no concentracions puntuals de comerç en l’extraradi. Això ho aconseguim fomentant l’ocupació de tots els locals de planta baixa i els petits negocis i fent possible un transport públic sostenible i eficient.

Cal corregir les deficiències de l’actual sistema i adaptar els criteris urbanístics del segle passat a les necessitats i criteris del segle XXI. La col·laboració publicoprivada esdevé fonamental per oferir nou teixit residencial, només ens calen bones polítiques urbanístiques. Podem crear acords de cooperació que facin possible una urbanització de zones de l’extraradi i que vagin acompanyades de les infraestructures adients, com el transport públic. Amb aquesta proposta, l’administració pública agafa el rol de dinamitzador, oferint sòl on edificar, i posa la inversió al servei de les persones, construint i gestionant.