Fi de la fam i la indigència.

(ODS 2)

Des d’Units per Avançar apostem per l’economia del bé comú per a garantir un funcionament equilibrat del mercat i un recolzament real a les persones afectades per la desigualtat i la pobresa. Així ho expressa el nostre manifest fundacional i ho portarem a terme amb propostes i polítiques concretes que reequilibrin els tres grans actors socials: societat civil, mercat / empresa i Estat. Els ciutadans, les empreses i les administracions han de cooperar per obrir nous espais de creixement social i econòmic.

Volem una economia amb ànima, que tingui present els més desfavorits i que promogui la justícia social. Per això, tal com hem dit en el punt anterior referent a la pobresa, destinarem recursos per a cobrir les necessitats més bàsiques i urgents de les persones que pateixen pobresa extrema però al mateix temps les dotarem d’eines per a què puguin sortir per elles mateixes d’aquestes situacions incidint en els tres pilars fonamentals esmentats anteriorment: l’educació, sanitat i serveis socials.

La societat catalana actual presenta desigualtats econòmiques accentuades, derivades d’un Estat del Benestar imperfecte, un mercat laboral amb mancances, múltiples desequilibris socials i diferències territorials.

Catalunya se situa lleugerament millor en termes de taxa de pobresa si es compara amb el conjunt d’Espanya, no obstant, la pobresa extrema ha augmentat en els últims anys de manera important i requereix d’atenció per part de les institucions. D’una banda, perquè les persones més exposades a aquesta problemàtica, generalment no compten pas amb el suport necessari per part de la societat. D’altra, tampoc tenen una oferta àmplia de serveis ràpids i eficients que puguin ajudar-los a sortir de tal desesperançadora situació.

Les conseqüències que provoca aquest fenomen tant per l’individu com per la societat en el seu conjunt són múltiples, entre les principals, problemes de salut física i mental, la segregació residencial, una menor cohesió social, etc.

Dades sobre l’evolució de la pobresa i en manca sobre l’evolució de la pobresa i en concret manca d’aliments

 

La taxa AROPE (at risk of poverty or social exclusion) mesura la taxa de risc de pobresa, la privació material severa i llars amb baixa intensitat de treball.

Doncs bé, la taxa de risc de pobresa va ser de 19,9% al 2021 a Catalunya, lleugerament per sota d’Espanya (21,7%) i millor que l’any 2020, però mostra resultats oscil·lants al llarg dels últims anys. La població que viu en llars de baixa intensitat de treball van ser el 9,1% de la població catalana (versus Espanya, un 11,6%), millor que el resultat de 2020, tot i així, de les més elevades des de 2015. Contràriament, la població amb privació material i social severa un 9%, per sobre del resultat espanyol que va ser un 8,3%. És preocupant no només perquè aquest indicador en general ha experimentat un creixement al llarg dels anys, sinó que també perquè la xifra de 2021 és la més alta des de 2015.

En addició, la taxa AROPE el 2021 va ser de 25,9 a Catalunya, mentre que a Espanya va arribar a un 27,8. Tot i què l’indicador sembla ser lleugerament millor a Catalunya, la tendència general ha estat a l’alça els darrers anys com es pot observar a la següent taula:

D’altra banda, l’anàlisi territorial (es pot trobar informació més detallada als apartats de cada territori) ha permès identificar les desigualtats de renda a Catalunya tenen molt a veure amb diferències entre àmbits territorials derivades de problemes estructurals vinculats al mercat laboral, serveis, connexions, cost de vida i altres. En general, les àrees més urbanitzades és on la població té rendes més altes, però s’ha de tenir en compte que també el cost de vida és substancialment més elevat. Tot i així, són múltiples les causes d’aquestes diferències territorials (tals com el despoblament, l’activitat econòmica, les polítiques públiques que s’han aplicat al llarg dels anys, etc.), per això és imprescindible observar les característiques concretes de cada territori en si.

A grans trets, un dels col·lectius afectats per les desigualtats econòmiques de la societat, gairebé un terç de la població jove catalana es troba per sota del llindar de pobresa, i gran part ha hagut de deixar d’estudiar o no començar a causa de dificultats econòmiques (en funció dels territoris). També, és un dels col·lectius més afectats en termes de condicions laborals ja que pateixen de salaris baixos i temporalitat de contractes, que dificulta l’emancipació, augmenta el risc de de pobresa i exclusió social.

Addicionalment, des d’Units per Avançar també hem identificat altres grups poblacionals força vulnerables, entre els quals estàn les dones (feminització de la pobresa), les famílies monoparentals (d’una dona amb fills, generalment), una part de la població estrangera, les llars amb baixa intensitat de treball (aturats) i persones grans (pensionistes).

Pel que fa a la feminització de la pobresa, en moltes ocasions, les dones en una situació de vulnerabilitat acostumen a disposar de feines poc remunerades i de l’àmbit físic. La situació es complica encara més quan el treball de cura d’infants i/o l’assistència a persones amb dependència recau sobre elles soles perquè degut a determinades circumstàncies no poden recórrer a ajudes externes (com per exemple, ser família monoparental o no tenir una xarxa de familiars o amics degut a que aquests viuen a l’estranger).

Altrament, l’alimentació és un dels factors bàsics per assolir un estat saludable tant en termes de benestar físic com mental, i la qualitat d’aquesta i la seva varietat és clau. Les desigualtats econòmiques deriven també en diversos casos en una manca d’aliments en els col·lectius més vulnerables de la societat; per o bé l’escassetat d’aliments, per la dificultat de permetre’s una dieta equilibrada per la manca de recursos, o bé per haver de destinar els recursos econòmics a altres preocupacions com pagar la llum, el gas o l’habitatge.

Els elements vinculants a la pobresa alimentària que a priori hem determinat, són factors econòmics i socials fruit de la pobresa, situació que deriva en una inseguretat alimentària i l’empitjorament de l’estat de salut. Concretament, en aquells grups amb més risc d’exclusió social que ja s’han mencionat anteriorment.

No obstant, continuarem treballant per tenir dades concretes sobre aquesta temàtica perquè a diferència de la pobresa en general, a dia d’avui no hi ha uns indicadors unificats relatius a la pobresa alimentària a Catalunya.

Conseqüències de la pobresa extrema

Les conseqüències de la pobresa extrema es retroalimenten amb les mateixes causes, les quals acostumen a ser, en bona part, socioeconòmiques, però no s’han de deixar de banda les circumstàncies personals, com tampoc les mediambientals o el dels problemes estructurals del territori català (el despoblament, l’atur, entre d’altres que s’han pogut observar als anàlisis territorials). En efecte, les persones en situació de vulnerabilitat presenten una pitjor qualitat de vida i identificar les conseqüències de la pobresa extrema permet afrontar la situació de cada territori en particular des d’una perspectiva analítica per tractar de posar-hi solució i transformar la societat garantint l’accés per a tothom a aliments i una dieta saludables que garanteixi salut física i mental. A continuació, les conseqüències de la pobresa extrema identificades són:

• Precarietat laboral.
• Baix nivell d’ingressos.
• No contractació en el mercat de treball.
• Dificultats en el nivell d’instrucció.
• Dificultats en l’accés a l’habitatge.
• Augment de casos d’economia submergida.
• Abandó rural i poblament de les àrees urbanes.
• Empitjorament del benestar físic i mental (angoixa, ansietat, drogoaddiccions…).
• Dificultats de gènere que es mostren en l’àmbit laboral.
• Trencament del principi d’Igualtat i la garantia dels drets fonamentals.
• Feminització de la pobresa.
• Estigmatització i manca de llibertat d’aquests col·lectius per part de la societat, en especial de les persones amb discapacitat o problemes de salut mental.
• Aïllament dels estrangers.
• Trencament de la participació comunitària i de la integració dels estrangers en la societat.
• Obstacles per aconseguir la plenitud física i estètica.
• Segregació territorial.
• Més
• Entre d’altres…

Una mirada des de els territoris

ALT PIRINEU I ARAN

En l’àmbit de la pobresa alimentària, l’Alt Pirineu i Aran se situa com un dels territoris menys dinàmics econòmicament, no obstant, manté la segona menor taxa de pobresa d’entre tots els àmbits territorials. Per entendre aquesta situació cal tenir en compte que la variable territorial no coincideix amb la situació de la pobresa o inseguretat alimentàries, les quals es trenquen segons el nivell de segregació residencial.

Una altra característica a destacar és el context d’aquestes comarques amb població envellida, un buit en subjectes polítics i amb la mancança de consells, administracions, serveis o partits que ajudin a organitzar i contribuir en la millora del territori.

Per a més informació sobre l’ODS 2 a l’Alt Pirineu i Aran.

COMARQUES CENTRALS

En quant al context socioeconòmic de la població de les Comarques Centrals cal destacar el fet de fer invisible a la dona durant els anys, fet que continua especialment en l’esfera pública i laboral, atès que, a diferència dels altres àmbits territorials, les Comarques Centrals han continuat desenvolupant tasques pròpies del món rural amb la necessitat de treballadors amb altres perfils.

Una altra característica a destacar és el context politicoadministratiu d’aquestes comarques. Catalunya es defineix per una pèrdua poblacional i una població generalment envellida per polítiques sectorials que agreugen la vulnerabilitat impossibiliten l’equitat social. Les Comarques Centrals gaudeixen d’aquest tipus de polítiques i, conseqüentment, es produeix la segregació espacial i territorial al llarg del territori, que, en bona part, manté una estructura socioeconòmica interdependent amb el Metropolità de Barcelona.

Contràriament al cas de l’Alt Pirineu i l’Aran, a les Comarques Centrals, l’explicació d’aquests indicadors rau en que la perspectiva territorial és clau per entendre els alts nivells de desigualtat econòmica a Catalunya. No obstant, cal destacar que es troba lluny d’erigir-se en un model on les diferències econòmiques entre territoris expliquin els alts nivells de desigualtats.

Per a més informació sobre l’ODS 2 a les Comarques Centrals.

COMARQUES GIRONINES

En general, és necessari analitzar i ajustar la perspectiva de les Comarques Gironines a cada comarca en concret, atès que cadascuna té les seves pròpies necessitats i circumstàncies, sigui a escala social, econòmic, polític-administratiu. D’aquesta manera, els experts afirmen que per pal·liar o solucionar d’arrel la situació, és necessari l’arbitratge de polítiques individualitzades prenent mesures en funció de les problemàtiques.

Una altra característica del territori gironí i la seva societat és l’increment de la polarització social, atès que, segons les dades entorn de l’evolució de la pobresa i les taxes que ho demostren, s’ha posat en relleu que són moltes les famílies o llars que viuen en termes de bonança econòmica, però també són moltes (la meitat, aproximadament) les que tenen dificultats per arribar a final de mes. En els tres darrers anys, aquesta situació no s’ha deixat d’incrementar, fruit de la crisi pandèmica agreujant la bretxa de desigualtat en les comarques de Girona.

Per a més informació sobre l’ODS 2 a les Comarques Gironines.

PONENT

Un dels trets que no s’han observat en la resta dels àmbits territorials és la dedicació, com a principal activitat i motor econòmic, a l’activitat agrícola. El món rural a les comarques de Ponent dona lloc a l’ocupació de més del 16% d’activitat laboral de la població ponentina. Aquesta ruralitat es dona gràcies al predomini dels usos extensius del sòl i als baixos nivells d’urbanització. Com a resultat, es tenen a l’abast uns paisatges i un sòl no gaire modificat i caracteritzat per la vegetació originària l’especialització de conreus. No obstant, també hi predomina una manca de relacions i de contactes entre les administracions dels diferents que componen el conjunt de la vegueria. Per altra banda, el treball en aquesta divisió territorial ha deixat de ser una garantia per no caure en situacions de pobresa alimentària, atès que són moltes les famílies que, tenint algun dels seus sustentadors amb una ocupació remunerada, es consideren com a part de la societat vulnerable i més pobre del territori.

Per a més informació sobre l’ODS 2 a Ponent.

TERRES DE L’EBRE

Un dels trets que caracteritzen les Terres de l’Ebre és la fusió en l’activitat econòmica entre el sector industrial i l’activitat agrícola, la qual es veu cada cop més empesa pel primer. Les Terres de l’Ebre presenten un paisatge no uniformitzat, estandarditzat pels processos urbanitzadors i relacionat amb el seu passat rural, que ha deixat de banda l’interès econòmic dels usos tradicionals, però amb un dels millors sectors primaris de tot Catalunya. Això, ha donat lloc, no només a una variació en l’economia, sinó a una ocupació laboral molt alta, el que es tradueix en un percentatge d’atur molt baix, tot i que amb un cert component de desigualtat de gènere (les dones surten perjudicades d’aquest tipus d’ocupació).

Per altra banda, és un territori amb una ocupació laboral molt alta, però es tracta de feines precàries i poc remunerades. Aquestes dades donen lloc a desigualtats socioeconòmiques accentuades i un endarreriment de les dades de renda per càpita. No en va, aquest àmbit territorial és el més pobre de tot el conjunt de Catalunya amb un poder adquisitiu, un nivell de renda i unes dades econòmiques molt inferiors a la mitjana. També, cal assenyalar que amb la pandèmia, de les persones que vivien ja en situació de pobresa severa, s’han afegit altres perfils com parelles joves que van perdre la feina, famílies amb rendes mitjanes o baixes i amb menors d’edat a càrrec seu, o famílies monoparentals, amb la qual cosa tot apunta que la pobresa no només fa referència a la població més pobra del territori.

Per a més informació sobre l’ODS 2 a Terres de l’Ebre.

CAMP DE TARRAGONA

Les comarques del Camp de Tarragona, similar a les Gironines, s’han de tractar de manera independent per les diferencies socioeconòmiques entre elles. No obstant, el conjunt del territori compta amb unes activitats econòmiques diverses, vinculades sobretot al turisme i l’agricultura.

Segons les dades entorn de la riquesa del territori, el Camp de Tarragona manté unes taxes positives, convertint-se en un dels pocs àmbits en presentar una desigualtat interna de la renda inferior a la de Catalunya. Amb això, hi ha una diferència significativa d’aquest tema entre els barris de Ponent respecte dels de Llevant, el que es tradueix en una segregació territorial, la qual estableix, alhora, una desigualtat socioeconòmica significativa que porta a uns percentatges més alts en relació amb la manca d’aliments en unes zones en comparació amb altres.

Per a més informació sobre l’ODS 2 al Camp de Tarragona.

METROPOLITÀ DE BARCELONA

El Metropolità de Barcelona es caracteritza per una distribució de la riquesa molt vinculada a la distribució territorial. Les zones on es troben les rendes més altes es troben properes entre elles i marcades al mapa de l’àmbit territorial. Succeeix el mateix en el cas de les més baixes. El Metropolità de Barcelona es considera l’àmbit territorial més ric ja que compta amb Barcelona, la ciutat més gran que atorga una major riquesa al territori. No obstant, cal tenir en compte que l’elevat cost de vida que suposa viure en aquest àmbit no es compara amb els altres. Per tant, tot i que les famílies gaudeixen d’un nivell mitjà-alt en el nivell de renda, aquest es veu neutralitzat per un elevat cost de vida, molt més alt que el valor de la renda. Per aquests motius, l’evolució de la pobresa i de la manca d’aliments s’expliquen per la desagregació territorial existent: el Metropolità sense AMB concentra el percentatge més gran, però el Metropolità i la ciutat de Barcelona componen el 19% i el 15% de població en risc de pobresa, el que es tradueix en el fet que aquesta divisió territorial catalana no sobrepassa els límits imposats per la resta de Catalunya. I, finalment, això també continua sent rellevant en el cas de l’oferta alimentària, ja que l’oferta més BIO i cara es troba en els barris on hi ha un major nivell de renda que, en conseqüència, també gaudirà d’uns millors indicadors respecte de la salut; mentre que ocorre el contrari als barris més pobres.

Per a més informació sobre l’ODS 2 al Metropolità de Barcelona.

Temes de debat per avançar

• Disposem d’indicadors fiables per establir un anàlisi actual de la pobresa extrema al nostre país?
• Avui en dia, els indicadors econòmics són suficients per a determinar la situació de pobresa o n’hi ha de nous que caldria incloure davant les noves formes de pobresa com l’energètica o habitacional?
• Són suficients les polítiques públiques actuals per a combatre la pobresa?
• És necessari millorar la coordinació entre les diferents administracions implicades?
• És necessari un replantejament de les dotacions pressupostàries públiques per a combatre de forma eficaç la pobresa?
• Disposen d’una estratègia de país per a impulsar polítiques públiques contra la pobresa?
• Quin és l’impacte de les entitats socials en la lluita contra la pobresa?
• Les entitats socials que treballen per combatre la pobresa reben el suport públic necessari?
• Què fem per a què la gent gran no caigui en la pobresa després d’anys cotitzant? Com fem sostenible el nostre sistema de pensions?
• Les polítiques públiques per incentivar l’ocupació i la formació són efectives per aquelles persones que estan en risc de pobresa o exclusió social o que ja la pateixen?
• És necessari replantejar les polítiques de suport a les famílies en risc de pobresa amb fills menors?
• Disposem del marc legal adequat per a fomentar les oportunitats educatives i formatives a tot l’alumnat?
• El model educatiu actual contribueix a erradicar l’exclusió social?
• Com combatre les noves situacions de pobresa d’aquells que tenen feina?
• Quines polítiques públiques caldria reforçar o impulsar per millorar la situació actual i avançar cap a l’erradicació de la pobresa?