Sense una administració publica de qualitat no hi ha possibilitat de polítiques publiques eficients que ajudin a solventar els reptes col·lectius (protecció social, desenvolupament econòmic, reducció del atur, seguretat ciutadana,…). Es un dels temes eternament postposats pels partits que han governat. Ens cal invertir en disposar d’una administració moderna i que ens ajudi els reptes que tenim com societat en aquesta segona dècada del segle XXI.

D’una banda hem de passar d’una administració expansiva a una d’equilibrada. Davant de l’habitual permanència indefinida de programes , organismes públics, cal establir vies que permetin finalitzar activitats públiques, afavorint, igualment, la substitució de formes d’intervenció basades en una utilització intensiva de recursos públics per fórmules de corresponsabilització amb els ciutadans i els agents socials. També, hem de superar un model d’administració centrada en si mateixa i avançar cap a un model més obert: un model relacional. Ni el model de separació estricte que propugna el liberalisme més ortodox, ni el intervencionisme que propugnen determinades esquerres.

D’altra banda cal transformar un sistema inercial en una administració proactiva per la competitivitat del país. El sector públic ha d’acompanyar i recolzar als agents econòmics en un moment en el que afavorir un canvi en el model productiu esdevé prioritat màxima per possibilitar el desenvolupament social a mig termini i sortir d’una crisis sense precedents. Una administració, a més, responsable, dotada d’estructures i mecanismes d’avaluació i control que posin de manifest els resultats de les activitats públiques i que emfatitzin el concepte de servei públic.

Optar pel model d’agència amb la garantia de imparcialitat, servei al bé comú, eficàcia i eficiència.

Aprofundir en una ocupació pública de qualitat, altament professionalitzada i al servei del be comú. Un sector públic que hem d’aconseguir que torni a atraure al talent. Això passa per professionalitzar i despolititzar l’administració, seguint el model dels Estats més avançats,  i generar un model de carrera administrativa basat en els mèrits i en l’eficàcia en la gestió, fomentant la creació de directius professionals, introduint sistemes d’avaluació de l’exercici del càrrecs i preveient un sistema de remuneració que generi perspectives i compensi als gestors públics més compromesos i eficients.

Afavorir l’ús transparent i controlat del partenariat públic – privat (amb participació del tercer sector i el mon privat) en el àmbits de prestació de serveis que permeti garantir la qualitat, equitat i model propi català.

Garantir un excel·lent sistema de ciència, tecnologia, recerca i innovació i sistema universitari altament internacionalitzat com factor cap dalt per fer possible el progres econòmic i en conseqüència el estat del benestar.

L’ODS 17 A CATALUNYA EN POQUES PARAULES

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 17 (ODS 17) es vol centrar en els sistemes, mitjans i organització de les administracions públiques per desenvolupar les seves competències i d’entre elles podem parlar de les polítiques de descentralització, col·laboració i externalització , que es poden utilitzar per a aconseguir que la resta d’ODS es puguin garantir .Els govern són qui mantenen les seves competències i defineixen la línia política, però la seva execució pot fer-se directament o mitjançant altres entitats i així poder abastar més serveis..

Hi han diverses línies d’acció que es poden executar des dels governs i mitjançant les administracions corresponents per a ser més eficients. Entre les propostes trobem millores en el model de gestió de Recursos Humans, la introducció de noves tecnologies a l’administració o un increment de recursos en eines per millorar la transparència o reforçar el retiment i el control dels comptes. Introduint alguns d’aquests canvis milloraríem també la qualitat del treball portat a terme pels funcionaris públics i l’eficiència i eficàcia de l’administració.

El Tercer Sector Social és un aliat clau de les administracions públiques en la provisió de serveis socials. Les administracions públiques han de reforçar la col·laboració amb el Tercer Sector en la provisió de serveis socials i d’atenció a les persones.

S’ha fet una recerca sobre les iniciatives exitoses de col·laboració i coordinació o externalització de serveis en els diferents territoris de Catalunya, veient les particularitats de cadascun. Apreciem que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a les comarques centrals i les gironines, és on hi ha més col·laboracions. Per contra, a Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és on hi ha, amb diferència, menys.

Quant sector públic volem? Quanta iniciativa social? Quanta iniciativa privada / empresarial volem?

Després d’haver treballat la resta d’Objectius de Desenvolupament Sostenible, cal preguntar-nos si poden ser tots abastats pel sector públic i si l’externalització i la col·laboració i coordinació entre administracions són la solució.

El projectes d’inversió en col·laboració publico-privada han estat una solució per poder finançar obres molt importants que amb el pressupost d’inversions públiques seria impossible arriba-hi. Aquest tipus d’iniciatives permeten diluir l’impacte de la inversió en els pressupostos i equilibrar el període de retorn de les inversions a la vida esperada del projecte una vegada executat. Amb les col·laboracions publico-privades, normalment, la part privada aporta finançament, executa la inversió i s’encarrega de l’explotació i manteniment durant un període llarg de temps, a canvi d’una quota que li paga l’Administració i/o els usuaris. Al final del contracte, l’Administració passa a ser el titular de l’equipament o la infraestructura. Perquè el projecte sigui eficient s’hauria de pactar un repartiment del risc associat al projecte entre l’Administració i els privats, que va més enllà de la simple construcció (Sort, J., i Noguera, M., 2018).

Els PPP’s (public-privat partnership) són instruments estratègics que es fonamenten en l’especialització i en la diferenciació de capacitats dels diversos agents econòmics i socials, a fi d’aconseguir la millor gestió de les polítiques públiques, fent-les compatibles i complementàries als propòsits del govern amb els requeriments i condicionaments de les entitats privades. Per tot això, aquestes col·laboracions poden comportar una major eficiència en la prestació de serveis, però cal anar amb compte. És necessari tenir àmbits institucionals i corporatius equipats amb seguretat jurídica, econòmica i financera, legitimitat política i social. A més, també cal una clara definició dels objectius orientats a la creació de valor públic i, sobretot, calen mètodes consistents i transparents d’assignació de recursos, de riscos, de seguiment, rendició de comptes, responsabilitat i responsabilització. Una rigorosa pràctica de seguiment i control de resultats ha d’acompanyar l’acció pública i, molt especialment, la cooperació publico-privada, sinó es pot caure en pràctiques especulatives i de corrupció (Caldwell, N. D., Roehrich, J. K., i George, G., 2017). És per això que cal utilitzar aquests recursos només quan es pugui demostrar que són la millor opció.

En el cas de Catalunya, la majoria de les iniciatives van destinades a garantir els ODS vuit i nou que tracten sobre el treball digne, desenvolupament econòmic i la indústria i innovació. Per altra banda, també podem observar que hi ha una certa diferència territorial quant a la inversió publico-privada. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a les comarques centrals i les gironines, és on es concentren més d’aquestes col·laboracions.

Quins canvis volem veure a l’administració pública? Com podem millorar el funcionament dels serveis públics?

A casa nostra, la Generalitat conviu amb la resta del sector públic, com és l’administració local (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) com també amb les institucions de l’Estat en territori català. L’administració de la Generalitat de Catalunya és una entitat constituïda i desenvolupada fa més de 30 anys d’autonomia política en el marc constitucional i estatutari definit durant l’etapa 1978-1980. Des del seu inici, l’estructura de la Generalitat va copiar molt la mateixa estructura de l’Estat tant en organització com en procediments. Alguns autors defensen que el model d’Administració Pública de Catalunya s’ha quedat antiquat i obsolet i hauria d’introduir alguns canvis per adaptar-se a les necessitats actuals.

Pel que fa a l’eficàcia i l’eficiència del servei, caldria revisar el model de gestió de recursos humans. Seria necessari replantejar els models de selecció dels diferents grups de personal que treballen pel sector públic. Pel que fa a l’accés a la funció pública, fins ara s’ha continuat amb el sistema d’oposicions igual que en la resta de l’Estat, potser caldria revisar-ho de dalt a baix.

Per altra banda, també és necessari treballar en instruments per millorar la imatge i la percepció de la ciutadania en molts aspectes del sector públic. Part important del que ens envolta diàriament, en gaudim i ens controla la nostra vida son productes i serveis públics. La sanitat, les escoles, les universitats, els bombers, la recollida d’escombraries, la seguretat, els tribunals els sistemes electorals o fins hi tot el circuit de fórmula 1 a Montmeló o la majoria de les pistes d’esquí a Catalunya . Per a cada sector cal reforçar els sistemes de transparència i retiment de comptes.

Els governs han de ser molt sensibles amb la satisfacció del ciutadans vers l’Administració Pública. És per això que s’ha d’apostar per una veritable transparència i una rendició de comptes com a condició primera, amb control intern i extern. També son necessàries polítiques efectives respecte a la imatge dels serveis públics. Cal explicar i vendre allò que funciona a la nostra ciutadania i retallar en despeses sumptuoses com cotxes oficials, dietes o altres inversions no necessàries, potser d’imports pocs significatius, però molt sensibles per a la legitimització dels poders públics. És també d’especial rellevància arribar a tothom des de l’Administració Pública i fer que la ciutadania se senti escoltada, mesurant des de les institucions periòdicament el nivell de satisfacció de la ciutadania, per poder millorar com a institució pública.

També, quant a la planificació i el treball a mig i llarg termini cal revisar i reformar algunes polítiques públiques. És rellevant l’establiment de plans plurianuals com a base la gestió, amb revisions constants i avaluació de les accions de govern. Cal avaluar bé les polítiques públiques, analitzant els seus impactes i la seva utilitat social per veure si cal o no la despesa en cada moment , també cal perseguir i castigar la despesa inútil cap a una bona gestió dels recursos públics.

Reduir despeses, sobretot eliminar les innecessàries, per procurar arribar a assolir l’objectiu de dèficit zero i no passar el deute a les següents generacions, tal com avui està passant des del moment que any a any creix el deute públic.

Finalment, cal també parlar de la incorporació de les noves tecnologies a l’Administració Pública. En els darrers anys ha augmentat exponencialment el desenvolupament a nivell tecnològic, però això no s’està veient reflexat tant com s’hauria en tota la nostra Administració Pública i ens hauríem d’adaptar millor a aquesta nova realitat, mirant de solucionar el problema del tall tecnològic amb la gent per edat o formació. Necessitem que es produeixi una revolució digital dins de l’Administració Pública, amb la incorporació i utilització de la intel·ligència artificial (IA), la robòtica i d’altres nous recursos ja utilitzats en el món privat Aquestes noves tecnologies ens permetrien automatitzar sistemes per reduir recursos i temps, ens ajudarien a tenir una Administració Pública més eficient i eficaç.

Com hauria de treballar el personal al servei de l’administració pública? Quin dimensionament hauria de ser l’òptim?

Primerament, és important que tot el personal al servei del sector públic treballi sota els valors i l’ètica pública. Com fer-ho ,depèn dels recursos a l’abast en cada moment, caldria reforçar la formació i introduir aquests temes en els processos de selecció. Sí la línia de conducta de tot el personal públic és molt estricte amb els temes relacionats amb els valors i l’ètica, es podrà treballar per arribar a una situació de corrupció zero com a objectiu.

A més, com hem dit a l’apartat anterior, cal revisar tots els sistemes de selecció del personal, tant funcionaris, com laboral o personal de direcció. Necessitem que hi hagi una professionalització dels gestors i promoure més flexibilitat i mobilitat laboral. Així mateix, és important vincular més la retribució del treballador públic, des de les capacitats i productivitat en detriment de l’antiguitat, a fi de millorar l’eficiència del servei.

Finalment,és necessari donar importància a la implicació i a la figura del líder o responsable polític dins de l’Administració Pública, quant al desenvolupament de qualsevol estratègia per millorar l’eficiència del servei públic, la creació de climes/atmosferes adients per treballar des de l’eficàcia.

Volem afavorir la presencia de la iniciativa social en la provisió de serveis públics?

Les entitats privades d’iniciativa social són entitats amb diverses formes jurídiques com: fundacions, associacions, cooperatives, organitzacions de voluntariat i altres entitats sense ànim de lucre que ofereixen serveis socials. Per dur a terme la seva tasca, aquest sector necessita la cooperació de les administracions públiques, tant des de l’oferta de serveis i assessorament com en el finançament corresponent.

El Tercer Sector Social és un aliat necessari de les administracions públiques en la provisió de serveis socials. Aquest contribueix al valor d’aportació de la iniciativa social no lucrativa en el model de col·laboració publico-privada en l’àmbit dels serveis socials i d’atenció a les persones. Les administracions públiques han de reforçar la col·laboració amb el Tercer Sector en la provisió de serveis socials i d’atenció a les persones.

Una mirada des dels territoris

A continuació, s’ha fet una recerca sobre les exitoses iniciatives publico-privades o d’externalitzacions en els diferents territoris de Catalunya, veient les particularitats de cadascun. Apreciem que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a les comarques centrals i les gironines, és on hi ha més col·laboracions. Per contra, a Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és on hi ha, amb diferència, menys.

També en el desenvolupament de les competències dels ens locals ens podem trobar diverses experiències de descentralització com : Entitats que executen les polítiques de sanejament i recollida de residus, seguretat local, gestió de serveis com els aparcaments o la gestió dels ingressos en concepte de taxes o impostos locals.

ALT PIRINEU I ARAN

En relació a la ODS 17, podem apreciar que als territoris de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran existeixen diverses iniciatives de caràcter publico-privat exitoses per poder aconseguir alguns dels altres Objectius de Desenvolupament Sostenible com el número vuit i nou. La majoria estan lligades a promoure el turisme de muntanya o rural a la zona, com el projecte “Vine al Pallars, Viu el Jussà”. Tanmateix, també hi ha d’altres associades a les noves tecnologies o que se centren en promoure altres àmbits per diversificar l’economia de la zona, com per exemple l’HèPic o l’Àrea 5G Alt Pirineu.

COMARQUES GIRONINES

A les comarques gironines trobem que existeixen diverses iniciatives publico-privades per donar solució als Objectius de Desenvolupament Sostenible vuit i nou. La majoria d’aquestes col·laboracions entre el sector públic i el privat estan enfocades en l’àmbit del creixement econòmic, més en concret del turisme com Empordà Convention Bureau. Malgrat que també hi ha d’altres iniciatives centrades en impulsar l’ocupació (com el projecte Vitamina), el sector agroalimentari (com el projecte de lots de proximitat) o el sector logístic (com la Xarxa polígons Baix Empordà). Cal destacar però, que a les comarques de la Selva i Pla de l’Estany no s’han trobat gaires o cap col·laboracions publico-privades.

Per altra banda, trobem també l’existència d’externalitzacions positives en aquesta regió, com és el cas de l’escola bressol o el menjador d’aquesta a diversos municipis. Contràriament, també n’hi ha que sembla ser que no compten amb gaire èxit, com el cas de l’externalització del treball sociosanitari a Girona.

COMARQUES CENTRALS

A les comarques de la Catalunya central, trobem diverses iniciatives de col·laboracions publico-privades com a mètode per garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible vuit i nou. Gairebé totes les iniciatives busquen millorar i impulsar el sector econòmic de la zona amb especial menció del sector turístic i agroalimentari. D’aquests sectors trobem per exemple: la xarxa d’iformació turística publicoprivada del Bages, la plataforma per donar visibilitat a l’oferta turística de l’Anoia o el Parc Agrari, també de l’Anoia, per promoure el consum i la producció de km 0. També hi destaquen altres iniciatives per millorar la innovació i l’economia en general de la zona com: la creació d’una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) per promoure la dinamització i augmentar la competitivitat de les zones comercials o el Projecte Vitamina: un nou pla de formació i ocupació que permeti retenir el talent al territori.

En el cas de les comarques centrals, també trobem casos d’externalitzacions de determinats serveis a alguns municipis. Per exemple, pel que fa a alguns serveis destinats a persones com cursos, tallers, serveis de restauració de recintes esportius o serveis de teleassistència, entre d’altres.

PONENT

A les comarques de Ponent no s’ha identificat gaires col·laboracions publico-privades. Creiem que hi ha una falta de més col·laboracions d’aquest tipus per poder garantir els Objectius de Desenvolupament Sostenible número vuit i nou. Les que s’ha trobat estan relacionades amb la promoció del turisme (com el projecte de Slow Tourism), l’ocupació (com el Pla Estratègic pel Desenvolupament i l’Ocupació de l’Urgell) i el desenvolupament tecnològic de la zona (com el Hub tecnològic dels Pirineus) . A les comarques de la Segarra i del Pla d’Urgell no se n’ha trobat cap.

TERRES DE L’EBRE

En el cas de les terres de l’Ebre, no hi ha gaires col·laboracions publico-privades. Tot i això, sí que n’hi ha algunes, sobretot relacionades amb el turisme i desenvolupament econòmic de la zona per exemple: el projecte Baix Ebre Avant, el projecte Montsià Rural o la Jornada d’Iniciatives Oleoturístiques de Catalunya. També hi ha algun projecte relacionat amb els avenços científics i tecnològics com el projecte Àrea 5G.

CAMP DE TARRAGONA

A les comarques del Camp de Tarragona no destaquen moltes iniciatives publico-privades. De fet, no en trobem cap ni a la comarca de l’Alt Cap ni a la Conca de Barberà. Tot i això, sí que en trobem algunes a la resta de comarques com a solució a problemes per poder garantir el compliment d’altres Objectius de Desenvolupament Sostenible. Principalment les iniciatives d’aquest caràcter les trobem a l’àmbit d’infraestructures com ports o heliports o aeròdroms. A més a més, algunes d’aquestes iniciatives també van destinades a millorar el desenvolupament rural o donar suport a projectes de nutrició o formació artística.

ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA

A les comarques de l’Àrea Metropolitana s’han executat i es porten a terme múltiples col·laboracions entre el sector privat i el sector públic. Aquestes col·laboracions estan fetes per poder aconseguir el compliment d’objectius fixats en les altres ODS, sobretot les 8 i 9 (de treball decent i creixement econòmic i d’indústria, innovació i infraestructures). De fet, la major part de les iniciatives publico-privades en aquesta zona estan destinades a la creació d’ocupació, al foment de la innovació i en general al creixement de l’economia. Entre aquestes trobem per exemple, el Parc Agrari del Baix Llobregat per promoure el consum productes locals, el foment d’start-ups deep tech, l Xarxa de telecomunicacions oberta o el projecte “Ocupació a la indústria local”, entre moltes d’altres consultables al següent document.

Temes de debat per avançar

• A fi que es pugui garantir el compliment de la resta d’ODS, s’observa que el sector públic no podria abastar-los tots de forma eficaç i eficient i es proposa solucions de descentralització i/o externalització mitjançant diverses fórmules com la col·laboració publico privada, les concessions, la desconcentració o coordinació entre diferents institucions. Tanmateix, aquest tipus d’iniciatives comporten certs riscos que poden desembocar en una infrautilització de recursos públics, en un sobre cost en despesa pública o , fins i tot ,en conductes vinculades al frau. Així doncs: posant-ho tot en una balança, creieu que l’externalització dels serveis públics poden ser, en circumstàncies determinades, avantatjoses per les Administracions Públiques o que, a sensu contrari, poden comportar masses perills?
• També, podem observar que l’Administració Pública catalana té marge de millora i hi han diverses propostes que es poden adoptar per fer-ho efectiu. Entre les propostes parlem de canvis en el model de gestió de recursos humans, seguir amb l’aposta per introduir noves tecnologies a l’administració o en els apartats de transparència en la informació tant d’anada com de tornada o en el control de tota l’activitat pública començant pel retiment dels comptes puntualment i presentats per poder entendre-ho . Creieu que alguna d’aquestes propostes és més rellevant que alguna altra? Trobeu més propostes que puguin servir de millora a l’Administració Pública i als seus treballadors?
• El Tercer Sector Social és un aliat clau de les administracions públiques en la provisió de serveis socials. Les administracions públiques haurien de reforçar la col·laboració amb el Tercer Sector en la provisió de serveis socials i d’atenció a les persones. Tanmateix, fins a quin punt volem afavorir la presencia de la iniciativa social en la provisió de serveis públics? Caldria externalitzar algun altre servei?
• Finalment, fent una recerca sobre les iniciatives exitoses de col·laboració i coordinació o externalització de serveis s’ha apreciat diferències territorials a Catalunya. Aquest tipus d’iniciatives es concentren majoritàriament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a les comarques centrals i a les gironines, és on hi ha més col·laboracions. Així doncs, una pregunta que cal que ens fem és: quins són els factors d’aquesta diferència territorial en quant a col·laboracions publico-privades? Què podem fer per impulsar-ne en aquelles zones on hi ha menys?
• Les administracions locals han fet cert esforç per concertar recursos o gestions en ens més grans o nous. Però encara existeix una gran atomització de serveis entre els ajuntaments que potser es podrien agrupar, què opineu?
• Hi han veus en els àmbits polítics que demanen una remunicipalitzacio dels serveis descentralitzats en el seu dia, es a dir tornar a l’administració, recursos que havien estat concertats amb el món privat. Que opineu sobre això?