ODS #16.3

Apostar per la qualitat de l’Estat de dret

Fem que Catalunya funcioni

ODS #16.3

Apostar per la qualitat de l’Estat de dret

Fem que Catalunya funcioni

Regeneració democràtica: bon govern i model d’Estat per impulsar una Catalunya sense fronteres

(ODS 16)

En l’àmbit de regeneració democràtica hi ha un conjunt de temes que requereixen d’una resposta per a aconseguir una societat més moral ii èticament avançada. En aquests temes és molt necessari que la societat pugui arribar a un nivell de consens alt.

Apostar per la qualitat de l’Estat de dret (ODS 16.3)

Vivim en un moment on el que es donava per segur, està qüestionat. Ens cal recolzar una societat basada en el “Estat de Dret” i concretar aquest recolzament amb propostes específiques considerant qüestions com l’educació ciutadana, la qualitat de la nostra vida política, la millora i protecció de les institucions.

Temes que treballem, analitzem i desenvolupem en aquest apartat

  • Propostes per educar en ciutadania (consciencia ciutadana) i en valors democràtics

  • Passes per reduir el nivell de politització de les administracions públiques i el nombre de polítics a les institucions

  • Camins per evitar la politització de la justícia i del seu us polític

  • Mesures per garantir unes forces de seguretat al servei del conjunt dels ciutadans i allunyades del control partidista

  • Revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari

  • Una mirada des dels territoris

  • Temes de debat per avançar

L’ODS 16.3 A CATALUNYA EN POQUES PARAULES

La fortalesa d’una democràcia depèn en bona mesura dels nivells d’educació de la població i de la transparència, honestedat i preparació dels nostres governants i polítics. És per això que les qüestions relatives a l’educació ciutadana i a l’aprofundiment en els valors democràtics són elements molt importants per una societat democràtica. Tot i això, sovint quan es presenten mesures per educar en ciutadania i valors democràtics sempre sorgeixen discrepàncies per la fina línia existent entre educar o adoctrinar en aquests àmbits.

Altres mesures rellevants per reforçar l’Estat de Dret són les referents a evitar les interferències de la política en les administracions públiques, la justícia i els cossos i forces de seguretat. S’ha de separar el poder polític dels altres , evitant que els govern/executius no puguin interferir en el altres poders: judicial i legislatiu. Les interferències dels governs o els partits polítics en les estructures dels cossos de seguretat també comporta un elevat risc pel sistema democràtic. El Govern i el Parlament fan política, però l’execució de les polítiques per part de les estructures de govern i el sistema judicial han d’estar protegides d’interferències partidistes, per no perdre la legitimació necessària davant la ciutadania.

Un tema puntual, però sensible es la qualitat del sistema penitenciari. Les mesures de privació de la llibertat ,en execució de les penes contribueixen a crear una societat més pacífica i inclusiva mitjançant la defensa de l’estat de dret, assegurant un tractament adequat i basat en els drets dels reclusos, oferint-los oportunitats de rehabilitació i de reinserció en la societat. Per un bon estat de dret, la política penitenciaria en centres de tancament ha de mantenir un nivell de qualitat. A Catalunya aquests criteris de qualitat es garanteixen i podem trobar mecanismes adreçats cap a la rehabilitació dels interns . Tot i això, encare hi ha moments on la massificació dels centres penitenciaris és un problema que pot fer complicat mantenir els nivells de qualitat acceptables.

Finalment, pel que fa als territoris, no trobem gaires trets diferencials en aquests àmbits. Tanmateix, sí hi ha alguna diferència en les propostes territorials o municipals per a educar en valors cívics o democràtics. Tot i això, podem apreciar que la majoria d’aquestes iniciatives per a educar en valors cívics fora del currículum escolar, estan impulsades per les entitats locals. També cal tenir en compte que la política penitenciaria i la majoria de les decisions vinculades a les forces de seguretat sempre estan centralitzades , es a dir, no territorialitzades.

Propostes per educar en ciutadania (consciencia ciutadana) i en valors democràtics

Sabem que pot arribar a resultar més complicat consolidar i aprofundir la democràcia en un país que lluitar per aconseguir-la. La majoria de les societats democràtiques tenen una llarga tradició en la lluita i la defensa de la democràcia, i per tant, prou experiència per a constatar, un cop assolida, que la seva fortalesa depèn dels nivells d’educació de la població i de la transparència, honestedat i preparació dels que formen els governs. És per això que les qüestions relatives a l’educació per a la ciutadania i a l’aprofundiment en els valors democràtics són elements cabdals per una societat democràtica.

Tot i el consens sobre la seva importància, és un tema que sovint resulta controvertit. Sobretot quan en concretar propostes sobre els valors democràtics o les mateixes definicions de conceptes com ciutadania o democràcia. La qüestió potser es més controvertida quan es pretén incloure en els currículums obligatoris del sistema educatiu. No per a tothom incloure l’educació en la ciutadania en les escoles es veu com a necessari i imprescindible.

L’educació a l’escola en valors democràtics és la proposta més freqüent utilitzada a Catalunya. Des dels centres educatius és on es projecten els valors democràtics, amb tallers o xerrades a les escoles o amb altres programes de participació . També en molts dels territoris catalans s’atorguen premis a les escoles amb projectes innovadors per educar en valors.

L’educació per a la ciutadania no només ha de ser una activitat escolar, sinó que ha de sortir dels centres educatius i arribar a més persones. Això no significa que puguem oblidar el seu tractament curricular específic i el seu tractament transversal.

L’educació en valors democràtics fora dels centres educatius a Catalunya, la trobem en moltes iniciatives. Entre les propostes que promouen els valors democràtics trobem projectes de memòria històrica, cinema o clubs de literatura que promouen aquests valors des d’associacions culturals i altres entitats. D’entre aquestes, unes de les que més destaquen com a fórmules innovadores són els consistoris infantils i els debats constituents.

És molt necessari pel manteniment del sistema democràtic d’un país que la seva població estigui educada en consciència ciutadana i valors democràtics. En cas de no ser així, la legitimitat democràtica d’un govern serà dèbil i la democràcia trontollarà. És per això que és indispensable elaborar propostes educatives com les mencionades o que puguin contribuir a la mateixa causa.

Passes per reduir el nivell de politització de les administracions públiques i el nombre de polítics a les institucions

La politització de l’administració pública no és res nou ni exclusiu de cap formació política. Els canvis de govern porten associats nous nomenaments que van des dels consellers, caps de gabinet, secretaris generals a directors generals, passant per tota mena d’assessors. I això no passa només als òrgans de govern, sinó que els canvis per fidelitat al partit que mana, poden passar també dels càrrecs en el govern als màxims responsables de les empreses i institucions dominades pel govern. A vegades, per a aquests càrrecs s’escullen els perfils tècnics que s’adeqüen millor als requeriments de la funció pública, però en d’altres casos la fidelitat a qui t’ha proposat pot pesar més que els coneixements professionals. El fenomen afecta tots els nivells de l’administració, tant estatal, autonòmic i local i a totes les formacions polítiques.

Aquesta politització de l’administració tot i no ser nova, ni ser exclusiva del nostre territori ni de les seves administracions públiques en l’àmbit europeu, en l’Estat espanyol s’arriba molt més lluny en els canvis normalment proposats. Segons les dades més actualitzades sobre aquesta qüestió, que es mencionen per últim cop al informe de l’OCDE titulat Government at a glance 2017, s’indica que només Espanya, Xile i Turquia canvien tots els càrrecs dels primers nivells d’administració cada vegada que hi ha un canvi de govern.

Aquest fenomen característic de la política espanyola dona molt poder als partits i els pot ajudar a complir la seva agenda, el desconeixement tècnic d’alguns alts càrrecs es compensa amb fidelitat política, però dificulta la viabilitat de polítiques a llarg termini, sobretot si tenim en compte que les legislatures cada vegada s’escurcen més.

Espanya i Catalunya han de tenir un sector públic ben dimensionat i ben preparat, només així es podrà guanyar en eficiència i qualitat. La capacitat i preparació de l’estructura directiva dels serveis públics, dona coherencia al projecte, legitima els recursos i ofereix confiança a la ciutadania. Per poder portar això a terme, cal reduir els càrrecs polítics dins de l’administració pública i els càrrecs escollits per aquests quan arriben al poder i a canvi, professionalitzar la majoria dels càrrecs de comandament desvinculats de la seva filiació política.

Una mesura per la que advoquen alguns professionals en la matèria, per reduir el nivell de politització de les administracions públiques i el nombre de polítics a les institucions, és centrar-nos en la figura del director públic professional i aprovar un estatut del mateix. Per ser un bon directiu públic no només cal sentit comú i capacitat de lideratge, sinó també formació tècnica. Tot això entre d’altres coneixements i competències ens indiquen que aquesta figura no pot seguir sent una figura espontània escollida a dit pels polítics de torn. Tanmateix, la necessitat de professionalitzar el personal d’alta direcció i incloure el directiu públic, va més enllà de la politització i s’acosta més als paràmetres d’eficàcia i eficiència. Cada vegada més les entitats que depenen de l’Administració Pública són en el mercat en competència amb el sector privat, on per mantenir-se cal reforçar l’eficiència i l’eficàcia en els resultats. Aquests condicionants requereixen de professionals preparats i coneixedors del sector..

Territorialment i en relació a les accions vers la despolitització del dia a dia de les administracions trobem poques propostes que s’hagin executat a Catalunya, amb l’excepció d’algunes de les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A aquesta zona, s’ha proposat: ajustar les relacions entre càrrecs electes i empleats públics als principis ètics en matèria de transparència i ocupació pública i impulsar la formació en principis d’integritat i orientacions del bon govern. Per contra, si ens fixem en les mesures per evitar la politització a Catalunya per sectors, podem observar que els sectors més compatibles amb el mercat, tenen perfils més professionals, com: salut,cultura,esport,aigua i energia,seguretat i, pert tant, menys polititzats.

Camins per evitar la politització de la justícia i del seu ús polític

A Espanya hi han més de 5000 jutges i magistrats, dels quals la major part actua sense cap grau de politització i amb les pressions normals respecte a la responsabilitat que tenen, però des de les altes instancies de l’administració de la Justícia espanyola ( especialment la penal) i, conseqüentment també la catalana estem patint accions on clarament es notori un perillós i alt grau de politització. També ho es per l’erosió que això provoca en la separació de poders i l’estat de dret, que són dues potes imprescindibles per garantir la credibilitat de qualsevol règim democràtic. Alguns mitjans ja parlen d’un cop d’estat a la democràcia.

El debat sobre el trasllat dels problemes polítics a la Justícia i les pressions de grups determinats per mantenir el poder dins de l’alta judicatura, és un tema molt preocupant i de màxima actualitat avui a l’Estat Espanyol, tot i que no és ni la primera vegada ni el primer lloc on es dona. Aquest debat sobre la politització de la justícia politització de la justícia gira entorn diferents temes: l’elecció dels magistrats del Tribunal Constitucional, la dels vocals de l’esmentat Consell, i de retruc, el sistema de cooptació dels llocs més alts dins de l’escalafó (Tribunal Suprem, Tribunals Superiors de Justícia, Audiència Nacional) que ja no respon a un sistema on es barreja antiguitat, mèrits i afinitats polítiques.

És igual de preocupant la intenció en portar els conflictes polítics perquè siguin debatuts en els tribunals, com que des dels tribunals es vulgui alterar les competències d’altres poders com l’executiu i el legislatiu.

Sovint, la crítica a la formació dels òrgans de govern de la Justícia o al nomenament dels alts càrrecs tant judicials com dels Tribunal Constitucional, mai va acompanyada d’una proposta realista. Des de determinats sectors no es creu que altres sistemes siguin compatibles amb el nostre sistema de govern, mantenint la legitimitat d’aquest i que de veritat eviti la politització criticada. Tot i això, des de COLPIS se’ns indica que és possible un sistema judicial independent de la política i professional en el nostre sistema democràtic de govern, basat en l’autocontenció de la política i dels propis jutges, i en la democratització de l’accés a la judicatura. Tampoc s’ha de caure en deixar tota l’elecció dels membres dels tribunals als grups de poder actuals de jutges i magistrats, sense cap control del Parlament per pal·liar la situació actual considerada com un escàndol i afecta als drets i les llibertats dels ciutadans.

Mesures per garantir unes forces de seguretat al servei del conjunt dels ciutadans i allunyades del control partidista

Pel que fa a les forces de seguretat, el darrer informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) denuncia les poques millores en el compliment de les recomanacions anteriors en les forces de seguretat, especialment en referencia al control de comportament ètic i als sistemes interns de vigilància .Es reclama que la Policia Nacional adopti certes mesures per millorar la prevenció de la corrupció en els cossos i forces de seguretat. A més, considera que tant aquest cos com el de la guàrdia civil han de millorar la prevenció, la transparència i la protecció dels denunciants en aquest àmbit.

Si ens centrem en les forces de seguretat de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, també trobem que han rebut moltes crítiques per decisions operatives amb molta carga política, sobretot en els darrers dies. Al Govern li correspon orientar la política de seguretat, sense entrar amb decisions polítiques en l’estructura operativa de la policia., diverses veus amb coneixement de causa, com Ramón Espadaler, han criticat aquest fenomen. A aquesta crítica s’han sumat els sindicats dels mossos, que també demanen que la política surti de la policia, després del darrer cessament del cap dels mossos.

Els diferent nomenaments i destitucions de la cúpula de la policia de Catalunya sense motius massa clars, com s’ha vist en el darrer cas, provoquen una sensació d’inestabilitat que és molt negativa pel cos de mossos, la seva imatge i el resultat de la seva feina.

Així doncs, seria necessària alguna mesura per garantir unes forces de seguretat allunyades del control partidista, però compatibles alhora amb el nostre sistema de govern i la seva legitimitat. Com a propostes es poden aplicar algunes de les que es mencionen a la cinquena ronda del GRECO per la Guàrdia civil i la Policía nacional. Els informes del GRECO recomanen que la Policia i la Guàrdia Civil, primer, duguin a terme una avaluació estratègica dels riscos existents en àrees i activitats proclius a la corrupció .També recomana que les dades recaptades s’utilitzin en al disseny proactiu d’una estratègia en matèria d’integritat i lluita contra la corrupció. Seria preferible que les diverses institucions implicades es consultessin mútuament en el marc d’aquestes iniciatives.

Una altra de les propostes interessants elaborades per l’informe GRECO és que la Guàrdia Civil adopti un codi de conducta i el faci públic. A més, cal també que els diferents cossos de seguretat complementin els seus respectius codis mitjançant directrius i mesures pràctiques d’aplicació (per exemple, sobre conflictes d’interessos, obsequis, ús de recursos públics, informació confidencial, activitats complementàries, neutralitat política, etc.), així com amb un mecanisme creïble i eficaç de supervisió i execució.

Per una banda, existeixen diverses mesures i mecanismes que tant la Policia com la Guàrdia Civil ja apliquen i que, per tant, s’han perfeccionat al llarg dels anys per tal de prevenir la corrupció entre les seves files. Entre les quals s’inclouen: principis ètics i les seves corresponents eines de sensibilització i mesures disciplinàries en cas d’infracció, sistemes de control intern i extern i eines estructurals per evitar males pràctiques (rotació del personal en llocs sensibles, verificacions periòdiques dels accessos informàtics, aplicació del “principi dels quatre ulls”, supervisió dels comandaments, etc.).

Per altra banda, el GRECO recomana que la Policía i la Guàrdia Civil, primer, duguin a terme una avaluació estratègica dels riscos existents en àrees i activitats proclius a la corrupció amb el per tal de detectar problemes i amenaces emergents. A més, també recomana que les dades recaptades s’utilitzin per al disseny proactiu d’una estratègia en matèria d’integritat i lluita contra la corrupció. Seria preferible que les diverses institucions implicades es consultessin mútuament en el marc d’ aquestes iniciatives.

Finalment, una altra de les propostes interessants elaborades pel GRECO és que la Guàrdia Civil adopti un codi de conducta i el faci públic. A més, cal també que els diferents cossos de seguretat complementin els seus respectius codis mitjançant directrius i mesures pràctiques d’aplicació (per exemple, sobre conflictes d’interessos, obsequis, ús de recursos públics, informació confidencial, activitats complementàries, neutralitat política, etc.), així com amb un mecanisme creïble i eficaç de supervisió i execució.

Qualitat del sistema penitenciari

L’Estatut d’autonomia (EAC) de 1979 va atribuir a Catalunya, en el marc de la Constitució espanyola (CE), la competència executiva en matèria penitenciària. Aquest fet representa una singularitat a l’Estat espanyol, on l’administració de l’Estat gestiona els centres penitenciaris d’arreu del territori llevat dels catalans, que es troben sota l’administració de la Generalitat.

La presó, en l’execució de mesures penals restrictives de la llibertat, ha de contribuir a crear una societat més pacífica i inclusiva des de la defensa de l’estat de dret, tot assegurant un tractament adequat i basat en els drets dels interns, oferint-los oportunitats de rehabilitació. En diverses directrius de desenvolupament sostenible es remarquen punts clau per a la reforma penitenciària, com la necessitat de prestar serveis bàsics d’atenció de la salut (ODS 3 – Salut i Benestar)), i de les necessitats de grups específics de reclusos (ODS 5). Gràcies a programes de rehabilitació a les presons que segueixen les indicacions del Programa Global, la població penitenciaria rep una oferta de formació i capacitació professional que els hi permeti re-fer la seva vida una vegada complida la seva condena, contribuint a la societat i enfrontant menys riscos de reincidència, la qual cosa aborda l’ODS 10 (Reducció de les Desigualtats).

A les presons catalanes, es compleix amb tots els requisits dels serveis bàsics de salut i neteja i aquestes estan sotmeses a un seguiment d’acord amb les Regles Penitenciàries Europees. A més, compten amb tota una sèrie de bases per facilitar la reinserció. Entre aquestes trobem la individualització (gràcies a la qual s’adapta a les necessitats especials de l’intern), la progressió de grau, el tractament assistencial, terapèutic i de formació, el tractament de la condemna allà on el pres té arrelament social i la comunicació amb l’exterior i els permisos de sortida. De fet, a part els presos reben altres ajudes per millorar el seu procés de reinserció com ho és el subsidi per excarceració o l’oferta de pisos compartits per aquells que no tindrien un domicili propi.

Existeix un problema històric en el sistema penitenciari. Aquest és la massificació de reclusos a les presons. El cost de la inversió i la rigidesa en la creació de noves places penitenciaries, així com les dificultats en calcular l’evolució de la població reclusa (doncs és la legislació vigent i el criteri de cada jutge qui marca les persones que han de mantenir-se en privació de llibertat) pot provocar uns nivells de sobre població en els centres que dificulta el procés reintegrador i rehabilitador.

Una mirada des dels territoris

Pel que fa als territoris, gairebé l’únic apartat on trobem certs fets diferencials és l’àmbit de l’educació en ciutadania o democràcia. Tanmateix, a continuació hi ha un breu resum específic de cada territori. En general, el que podem apreciar és que excepte iniciatives per a educar en valors cívics dins del currículum escolar, la majoria estan impulsades per les entitats locals.

També cal apreciar que la política penitenciaria i part important de les polítiques en cossos de seguretat no poden ser territorialitzades, tan sols es podria parlar d’acords per millorar accions de les policies locals, com per exemple els centres detenció.

L’ALT PIRINEU I ARAN

En relació a apostar per la qualitat de l’estat de dret, a la zona de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran hi ha diverses propostes per educar en ciutadania en valors democràtics, però no res específic del territori per evitar la politització ni per portar a terme una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari. Entre les propostes que promouen els valors democràtics hi ha projectes de memòria històrica, cinema o clubs de literatura que promouen aquests valors, associacions culturals i altres iniciatives que promouen la participació dins i fora de les escoles o programes de voluntariat, per exemple.

COMARQUES GIRONINES

Pel que fa a apostar per un estat de dret, en les comarques gironines no hi ha cap mesura per reduir o evitar la politització ni per fer revisions constants del sistema penitenciari. Tot i això, sí que hi ha diverses propostes a cada comarca per educar en valors democràtics a la ciutadania. La majoria de les comarques tenen projectes relacionats amb la memòria històrica. També hi ha iniciatives que es promocionen voluntàriament o que, en diverses comarques, s’atorguen premis a aquelles escoles amb innovacions educatives basades en valors democràtics. Per altra banda, una mesura original i que pot servir per apropar les institucions democràtiques a la gent és el consistori Infantil de l’Ajuntament de Ripoll.

COMARQUES CENTRALS

A les comarques de la Catalunya central hi ha algunes propostes a fi d’educar la ciutadania en valors democràtics. Entre aquestes propostes hi ha el foment de valors democràtics a les escoles i també de voluntariats. A més, hi ha alguna proposta per transmetre els valors democràtics mitjançant el cinema o espais de memòria històrica. Una de les propostes que més destaca és la del consistori infantil i els debats constituents d’Osona. Per altra banda, no es troba cap iniciativa d’aquestes comarques en concret per evitar la politització o fer una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari.

PONENT

A les comarques de Ponent no s’hi detecten mesures per evitar la politització ni de revisió constant del sistema penitenciari. Tot i això, sí hi ha propostes per educar a la ciutadania en valors democràtics. Les propostes predominants de la zona són espais o projectes en relació a la memòria històrica, però també hi ha altres propostes com incentivar a que des de les escoles s’ensenyin els valors democràtics o a fer-ho mitjançant jornades de cinema amb valors.

TERRES DE L’EBRE

A les Terres de l’Ebre no hi ha mesures per evitar la politització ni per portar a terme una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari. Tampoc s’hi troben gaires propostes per educar la ciutadania en valors democràtics més enllà de projectes de memòria històrica i algun recurs pedagògic.

CAMP DE TARRAGONA

A les comarques del Camp de Tarragona, predomina com a proposta per a educar la ciutadania en valors democràtics els projectes o espais de memòria històrica. Tot i això també hi ha altres propostes que es porten a terme a múltiples comarques, com és el cas del servei comunitari o iniciatives per fomentar la participació a les escoles. Contràriament, no hi ha cap mesura per evitar la politització ni per fer una revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari.

ÀREA METROPOLITANA

En referència a apostar per la qualitat de l’estat de dret, algunes de les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona són les úniques que proposen mesures per evitar la politització. Recórrer a tribunals internacionals si es confirma politització, ajustar les relacions entre càrrecs electes i empleats públics als principis ètics en matèria de transparència i ocupació pública o impulsar la formació en principis d’integritat i orientacions del bon govern, són algunes de les propostes. Tot i això, no tenen cap política de revisió constant de la qualitat del sistema penitenciari. Pel que fa a les propostes per a educar la ciutadania sota principis democràtics, en trobem a cada comarca. Algunes relacionades estan amb la memòria històrica, altres amb el foment de valors democràtics com la participació a les escoles, altres es basen en debats i tallers o en recursos en línia.

Temes de debat per avançar

  • Tal i com s’ha exposat en el text anterior, l’estabilitat d’una democràcia depèn en bona part dels nivells d’educació quant a valors cívics i democràtics dels seus ciutadans i, per tant, també dels seus governants. Tanmateix, si l’estat no intervé en la promoció d’aquests valors, res garanteix que la població pugui accedir a aquest valors, amb la cura per obrir-se a totes les actituds i així no ser considerat com adoctrinador. Així doncs, la pregunta aquí seria: s’ha de proporcionar educació en valors cívics i democràtics des de l’Estat o s’ha d’obviar aquest punt educatiu?
  • Es diu que a Catalunya els cossos de policia i determinades esferes del poder judicial estan massa polititzats o que la política ha entrat on no hauria de ser-hi. Per garantir una despolitització d’aquestes esferes i el manteniment necessari d’una veritable separació de poders, hauria d’haver una autocontenció per a no portar als jutjats el que s’ha de resoldre en la política i perquè els tribunals no resolguin més lluny de les seves responsabilitats, o que els polítics no utilitzin els cossos de seguretat per interessos llunys de la seves competències o del be general. Teniu cap altra proposta?
  • Per altra banda, un bon sistema penitenciari pot ajudar a crear una societat més pacífica i inclusiva mitjançant la defensa de l’Estat de Dret, assegurant un tractament adequat i basat en els drets dels reclusos, oferint-los oportunitats de rehabilitació. A les presons catalanes, els criteris de qualitat es garanteixen i trobem molt mecanismes per germanitzar la reinserció. Tot i això, ens poden trobar amb una problemàtica, la massificació de les presons catalanes. Aquesta pot debilitar els mecanismes del procés reintegrador i rehabilitador. Així doncs, creieu que s’haurien de construir noves presons a Catalunya, invertir més en altres mecanismes de reinserció o pel contrari, rebaixar la despesa en aquest àmbit?
  • Els mitjans de comunicació social, han estat i són mecanismes bàsics per fer arribar a la ciutadania quin és l’estat de la situació i com millorar aspectes relacionats amb la qualitat de l’Estat de Dret. Les línies editorials dels mitjans, els missatges dels comunicadors socials, els tertulians en les emissores de radio i les televisions, estan en una situació favorables vers la millora dels valors que haurien de afavorir a un Estat de Dret ,o són causa important del deteriorament d’aquests valors…?
  • Cal intervenir o regular les xarxes socials, que son els mitjans on sovint es trepitgen sense vergonya valors i drets de tota mena ? Quan molta gent, sobretot la joventut , només utilitza la informació que troben en les xarxes socials per fer-se una idea de com està el món, què passa quan ens confirmen que canals com TIK-TOK no controla cap responsable el que es penja i que es pot afirmar que més del 40% del que es diu és fals.
  • En una societat catalana, cada vegada més diversa, existeixen per part dels que manen els recursos i la intenció de respectar a tothom, tinguin les creences, tendències i posicions polítiques i ideologies que tinguin, encara que estiguin molt allunyades de les prioritàries?
  • En una societat cada vegada més digitalitzada, què es pot fer per a aquells sectors de la població que ha quedat fora per edat o generació, per manca de recursos o per educació?
  • El fet que tothom pot parlar de polítiques penitenciares , amb la sort de no haver viscut aprop el que suposa patir una condemna de presó, ens pot fer pensar què podem fer per ajudar a rehabilitar a ex-presos?
  • Altres temes vinculats a decisions polítiques, que es podrien solucionar per millorar el que fan o gasten els partits en les seves actuacions, podrien ser el debat sobre les despeses electorals, més quan a casa tenim el costum de no esgotar els períodes electorals. Avui les campanyes electorals i les despeses que el pressupost públic es gasta en el seu finançament son massa grans, desfasades respectes als mitjans i reconduibles si tots hi posessin de la seva part, més quant es programen campanyes des de conceptes molt superats avui en dia. Les darreres eleccions autonòmiques van costar a la Generalitat més de 11 milions d’euros, dels quals una part important són les despeses de correu als domicilis de cada ciutadà.
  • Són clars i coneguts els recursos i camins que tenim els ciutadans per fer-nos escoltar i per denunciar aquelles actuacions dels poders públics que creiem irregulars?

A Units Per Avançar Debatem

Participa als debats