Contra l’equidistància

March 14, 2018

 

No sóc equidistant. No ho sóc perquè entre acatar la legalitat vigent o vulnerar-la, escullo el primer. I no ho sóc perquè entre respectar les institucions o utilitzar-les en benefici de part, em quedo amb el respecte. Però això no significa que pensi que la legalitat vigent -començant per la mateixa Constitució- sigui quelcom inamovible, ni que les institucions -començant pel Parlament- hagin de ser refractàries a la realitat social i política del país expressada a les urnes.

 

No soc equidistant, però se m’acusa de tal tant per part de l’independentisme, com de l’immobilisme. Els primers em critiquen l’acceptació del marc legal vigent, com a condició sine qua non per a fer política. Els segons, m’acusen de blasmar d’un immobilisme que fia la solució d’un problema fonamentalment (que no exclusivament) polític a la justícia. Potser per  això, des del primer moment, he fet meva la sentència del gens sospitós Dr. Xavier Arbos, catedràtic de dret Constitucional quan afirma que ni el Govern de la Generalitat podia actuar como si no existís la llei, ni el d’Espanya com si només existís la llei. Calia -i cal- complir la llei, però també calia i cal fer política, per més difícil que això pugui ser. I fer política, per a mi i per a Units per Avançar, partit al qual represento al Parlament, no equival a cercar una mitja aritmètica entre dos pols tan contraposats com  irreconciliables. Fer política vol dir assumir la realitat d’un país internament fracturat i cercar des del diàleg i l’acord la via que permeti canviar el marc de relacions entre Catalunya i Espanya, per descomptat des de la legalitat i des de les institucions, partint del respecte i reconeixement mutus.

 

És per això que, des d’una posició catalanista, centrada i no rupturista rebutgem les acusacions d’equidistància que ens venen tan de l’independentisme, com de l’immobilisme els quals, diguem-ho tot, ja fa massa temps que han vist en el frontisme una còmode manera de captar i de retenir vots i escons, més que no pas d’aportar solucions. Unes solucions que no vindran dels extrems, sinó de les posicions centrades, que no equidistants. 

 

Ramon Espadaler Parcerisas

Diputat d’Units per Avançar al Parlament.

Compartir a Facebook
Compartir a Twitter