Barcelona s'ho val

May 10, 2020

 

Article d'Albert Batlle, membre del comitè directiu d'Units per Avançar i tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona publicat el dia 10 de maig de 2020 a La Vanguardia.

 

El pròxim dia 14 de maig haurà fet dos mesos de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19. Ara, que sembla que comencem a veure una petita llum al final del túnel, és pertinent fer un agraïment a la responsabilitat, paciència i sensibilitat de la immensa majoria de la ciutadania de Barcelona, que ha respost a l’emergència amb responsabilitat i sentit comú.

 

Des de les xarxes socials alguns han magnificat les incidències i s’ha volgut mostrar una imatge distorsionada i d’una ciutadania gregària engrandint el relat catastròfic de la infantilització de la societat. Al contrari; Barcelona és una ciutat madura i la seva gent actua de manera molt generalitzada amb responsabilitat. És cert que hi ha incidències, però en cap cas són la imatge quotidiana de la ciutat.

 

Així és, doncs, com comencem el camí del pla de desconfinament fixat per les autoritats sanitàries. Cal pensar, però, en la cita d’un clàssic dels films de ciència-ficció: “No és el mateix conèixer el camí que recórrer el camí”. Ara coneixem el camí, però ens hem de tensionar tots plegats per recórrer-lo sense cometre cap errada que ens pugui malmetre la feina feta.

 

Cal consolidar els passos fets per recuperar, al més aviat possible, la normalitat que volem, la que ens fa més persones, la de donar-nos la mà i la d’abraçar-nos, si convé.

 

La societat s’enfrontarà a una severa crisi econòmica i social, i aquest fet tindrà la seva derivada als carrers i places. La Covid-19 canviarà coses, sobretot a les ciutats: dibuixarà una nova mobilitat, unes noves maneres de fer ús dels carrers i places, i també noves maneres d’entendre la convivència. Fins i tot l’activitat delinqüencial mutarà, i des de la prevenció i la seguretat haurem d’estar-hi atents i preparats.

 

Aquesta crisi deixarà cicatrius que marcaran els pròxims anys, però treballarem per promoure que les persones visquin d’una manera més segura i convivencial. Això obliga a fer un esforç d’inversió als barris per garantir la seguretat i la convivència de manera ferma i determinada.

 

Si volem fer front a les necessitats d’avui i apostem per un ressorgiment de Barcelona amb un futur equitatiu i inclusiu, necessitem compromís, confiança en la ciutat, pactes i eficàcia. I en aquest nou escenari apel·lem al model de pacte entre la política, la gestió pública, el sector privat i la mateixa ciutadania.

 

Cal la corresponsabilitat de la ciutadania per afrontar els reptes futurs, i és evident que la ciutat necessita noves eines: un pacte que, des de la pedagogia i les polítiques de foment, ens ha de donar eines de convivència per a l’ús i dels carrers i places de la ciutat.

 

Tots hem recorregut al tòpic del “res no serà com abans”. També serà responsabilitat de tots, i en primer lloc dels que tenim responsabilitats en la gestió pública, que el futur no sigui necessàriament pitjor. Al contrari: Barcelona ha demostrat àmpliament la seva capacitat de sobreposar-se a situacions difícils i trobar en aquestes dificultats eines per avançar.

 

Fa dues setmanes prop d’un centenar de representants de l’amplíssim teixit social, econòmic, comercial i associatiu de la ciutat es van retrobar, convocats per l’Ajuntament, per conjurar-se tots ells en el Pacte per Bar­celona, que de ben segur ens ­permetrà un nou impuls per a la ciutat i perquè en aquesta nova etapa ningú no quedi en­rere. Barcelona i la seva gent s’ho valen.

 

Si apostem per un ressorgiment amb un futur equitatiu i inclusiu, necessitem confiança en la ciutat, pactes i eficàcia