Tard i malament

February 19, 2020

 

 

El Procés ha estat una inesgotable font d’innovació. Des de la creació d’òrgans paral·lels sense cap mena d’empara legal, fins al miratge de l’existència de dos Presidents, els retrats dels quals pengen de molts despatxos institucionals, passant per la promulgació de lleis clarament inconstitucionals, hem assistit atònits a l’ús barroer i descaradament partidari de les institucions, que ha fet el Govern. Un Govern que les ha posat al servei d’una part del país, obviant per complert l’altra part, pel simple fet que no pensa com ells.

 

Una de les darreres innovacions ha estat un afany legislatiu i regulador sobrevingut que condicionarà el nou Govern que sorgeixi de les urnes (quan aquestes es disposin....). En un context normal, seria del tot inacceptable pretendre que l’aprovació dels pressupostos fos el darrer acte legislatiu d’un  Executiu que, en paraules del seu President, està esgotat i sense projecte.  Però  no passa res: el Govern esgotat vol condicionar, amb el suport impagable dels Comuns, l’acció de govern del proper Executiu, sigui del signe que sigui.

 

És una qüestió tan inacceptable, com la de promulgar un decret d’admissions per a la matriculació escolar que, segons diu el propi Conseller del ram, no entrarà en vigor fins el curs 2021-22. Aquest decret és un atac en tota regla al dret dels pares a escollir l’educació que volen per als seus fills, al principi de subsidiarietat i a l’escola concertada. Un decret que entrarà en vigor un any després de la defunció de l’actual govern. Incomprensible. Però desgraciadament, l’ensenyament no es l’únic àmbit on el Govern agònic (així el va definir el President Torra) vol deixar el seu segell. En un altre dels àmbits sensibles, el de l’habitatge, el Govern ha fer una cosa semblant, en aquest cas, amb l’aportació de Comuns i Cupaires en el que és un greu precedent. La inclusió a darrera hora del precepte segons el qual un gran tenidor de pisos haurà d’oferir un lloguer “social” a qui li ocupi un pis, es una invitació explícita a l’ocupació.

 

Tard i malament. El Govern agònic i esgotat, legisla tard i condicionat per la visió més extrema de la seva esquerra. Es, sens dubte, el triomf de la visió mes extrema que ha acabat imposant-se no sols en el terreny de les relacions Catalunya-Espanya, sinó també en el de les polítiques socials, com ha quedat clar en habitatge o en educació.  Per tot plegat, mes valdria anar a eleccions quan abans millor. Allargar l’agonia del Govern fa mal a les institucions i al país i constitueix un atropellament en tota regla a la democràcia que diuen professar.

 

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar