La nova pantalla

October 21, 2019

 

Carta a la militància del president d'Units per Avançar, Oriol Molins.

 

La sentència del Tribunal Suprem ha suposat un nou sotrac a la realitat catalana. Aquesta setmana més que mai han aflorat tres crisis que vull remarcar.

 

La primera és la crisi d’autoritat de la societat catalana. És fruit de moltes actituds del passat: de quan es posen en dubte els valors de les lleis i es des legitimen constantment i de quan es trenquen comunicacions i resolucions judicials, i fins i tot es ridiculitzen públicament. I ve de lluny, ja que és el marc mental de la esquerra radical de la CUP i d’ERC alegrement acceptat per JxCat, que calia abolir el “règim” del 78. És el pensament que posa en dubte constantment el paper dels cossos de seguretat, sense tenir en compte que en les democràcies social liberals com la nostre són l’autoritat que gaudeix del monopoli de la força per garantir els funcionament de la nostre societat. A la policia i als jutges, cal respectar-los i agrair-los la seva tasca. I si cometen errors, hi ha procediments legals per revisar les seves actuacions. Posar en dubte constantment la seva tasca és fruit d’interessos polítics i marcs mentals que cal combatre ideològicament.

 

La segona crisis que hem vist és la de l'independentisme. Fins ara volia ser un moviment transversal i pacífic. I ho era. Durant anys l’havien farcit d’adjectius positius, d’arguments que “evidentment” no es pudien refutar, de sentiments i d’actuacions als carrers d’una bellesa plàstica enlluernadora. Però s’ha acabat. Hi ha dolor, no hi ha independència sense un preu a pagar: el primer el de la cohesió social. I la bellesa plàstica va ara acompanyada d’imatges violentes, foc i pedres que posen de manifest el final de l’argument. Una part d’aquest independentisme s’ha sentit traït i ha optat per la violència, quan la gran majoria no ho volia. Ja no hi ha un independentisme social. Hi ha més d’un i amb estratègies antagòniques.

 

I finalment, la crisi de govern. El dirigents d’ERC reclamen eleccions via Twitter. Exigeixen dimissions i responsabilitats per les actuacions policials. No són capaços de liquidar el govern per no sentir l’insult maleit: “Botiflers!!”. El President @QuimTorraiPla és incapaç de dignificar la Institució de la Generalitat, ni tan sols d’unificar el seu govern, i molt menys de liderar l’independentisme i no diguem representar la majoria dels seus ciutadans. Durant molts mesos, he argumentat que el Sr. Torra era com Rajoy, un tresor per als seus adversaris polítics. Més dies de Torra, menys suport a JxCat. I per tant, la seva continuïtat beneficiava als que no creiem en el seu projecte al no res. Però aquesta setmana, hem demanat la seva dimissió. La seva continuïtat és impossible i estem abocats a una crisis de govern imminent. Ell podria quedar inhabilitat en poques setmanes per la seves actuacions. És el que espera ERC per tal d’estalviar-se l’insult de “Botifler”, que els jutges facin la feina bruta i fins llavors, minar i minar el seu adversari.

 

Aquestes tres crisis suposen un canvi de pantalla com els agradava dir als processistes. Una pantalla en la qual hi hauran noves eleccions al Parlament, on Pere Aragonés (amb millor talant i mateixa pèssima estratègia independentista) voldrà liderar un nou govern. Una nova pantalla amb violència de l’independentisme radical i l’ultra esquerra. Una pantalla en la qual l’independentisme més centrista i moderat se sentirà orfe.

 

Per tant, què hem de fer? Quina ha de ser la resposta política de Units a aquest escenari que canvia setmana rere setmana?

 

En primer lloc, mantenir-nos en la coherència que ens ha portat fins aquí. És a dir, fonamentar les nostres propostes en valors i model social. Som gent d’ordre. Creiem en el valor de les lleis i, si cal, les reformem. Donem suport als cossos policials. Acatem les sentències judicials, tot i que entenem el dolor que genera en els presos i les seves famílies una situació fruit d’actuacions irresponsables, d’un procés polític equivocat des de l’origen i una pitjor gestió per part de les autoritats espanyoles de torn. A molts, no els hi agradarà. Bé, la nostre resposta ha de ser serena i ferma: hi ha camins erronis. La violència és l’enemic. O bé dir-ho amb un toc d’humor, però igualment ferm, com ha escrit a La Vanguardia Joaquim Luna: “Pollastres, només a l’ast”.

 

En segon lloc, som gent de diàleg. Cal explicar les nostres propostes pel Diàleg i Bases pel Pacte. Només podem sortir d’on som amb diàleg i pacte. A les nostres propostes hi ha punts de trobada. Hi ha millores per a l’autogovern de Catalunya que arrosseguem truncat des de 2010. Hi ha propostes per mitigar les conseqüències de la sentència d’aquesta setmana. Són propostes des del catalanisme pragmàtic, que ara sí pot argumentar que és més efectiu que Itaques al no res. L’independentisme s´ha quedat sense fil argumental evident i enlluernador. L’espanyolisme no sap més que posar benzina per guanyar vots. S’han utilitzat les acusacions de rebel·lió donant més arguments als independentistes. És evident que la manca de confiança d’una part dels catalans és un problema de primera magnitud. Però encara és més evident que només es resoldrà amb diàleg. No ens deixem vèncer pel pessimisme i treballem tossudament ferms per construir ponts.

 

I en tercer lloc, som gent sòlida. Demostrem que som un partit que sap aportar i gestionar realitats complexes. Des de la seguretat de Barcelona com treballa l’Albert Batlle en aquests difícils dies. O bé fent propostes en diferents àmbits com l’educació, la sostenibilitat, l’economia o reformes institucionals que creiem importants. Cal ser hiperactius a partir d’ara. Ens hem de preparar per a les eleccions que estan a tocar.

 

 

Oriol Molins, president d’Units per Avançar

21’doctubre de 2019

Compartir a Facebook
Compartir a Twitter
Please reload

Entrades destacades

Declaració fundacional d'Units per Avançar

June 17, 2017

1/1
Please reload

Notícies recents

September 2, 2020

Please reload

Arxiu
Please reload

Segueix-nos a
  • Twitter Basic Square
  • Facebook Basic Square