Qui espera es desespera

February 1, 2018

 

Encetem el mes de febrer de 2018 i a Catalunya continuem sense govern. Els resultats de les eleccions del 21 de desembre han deixat un panorama de gestió difícil per desbloquejar una sortida en el contenciós entre Catalunya i Espanya. El que ningú no s’imaginava fa unes setmanes, sobretot els votants de les tres forces independentistes, és que el bloqueig més important provingués de les seves pròpies files: JxCat i la CUP entestats en l’aposta per fer Puigdemont president a distància; el PDeCAT (dins de JxCAT) cara en fora sí que el volen i cara en dins, alguns sí i altres no; i ERC no vol problemes ni cremar el president Torrent  quan acaba de ser escollit la màxima autoritat del Parlament.

 

Mentrestant, qui espera es desespera, entre altres els seguidors del procés que el passat 30 de gener es van concentrar davant el Parlament per seguir el debat fallit (aplaçat) d’investidura. Els últims dies es va especular amb la possibilitat de repetir les eleccions, hipòtesi que sembla que Puigdemont veu amb bons ulls, ja que considera que reforçaria la seva posició davant d’ERC.

 

Cal tenir en compte que qui convocaria les eleccions seria Rajoy, el president del govern espanyol. Seria la segona vegada a Catalunya i comportaria, per tant, un allargament de l’aplicació de l’article 155. Voldria dir que a Catalunya no s’ha format govern i que continuem en un espiral d’inestabilitat i de bloqueig que comença a posar en risc el més important de tot: l’atenció a les persones. No podem continuar més temps sense govern. Els problemes dels ciutadans no poden esperar.

 

En aquest sentit, és important la veu d’Units per Avançar. La nostra expressió parlamentària ens permet intentar anar teixint una alternativa catalanista, que requerirà temps, però que el país necessita. S’ha demostrat que Cs, per molt que guanyi les eleccions, no té capacitat per formar govern. Simplement, és el canalitzador del neguit, del cansament i –permeteu-me l’expressió-, del “cabreig” de molts ciutadans, alguns d’ells catalanistes, que troben insostenible aquesta situació. Però cal donar un missatge clar. Com el nostre diputat Ramon Espadaler ha dit en els últims dies: “l’alternativa a l’independentisme ha de venir del catalanisme”. Només expressions del catalanisme, entre elles la nostra, seran capaces com a mínim de formular propostes que permetin, en primer lloc, recosir Catalunya i, després, governar-la.

 

Jordi Daura, membre del comitè directiu d’Units per Avançar

Compartir a Facebook
Compartir a Twitter
Please reload

Entrades destacades

Declaració fundacional d'Units per Avançar

June 17, 2017

1/1
Please reload

Notícies recents

September 30, 2020

Please reload

Arxiu
Please reload

Segueix-nos a
  • Twitter Basic Square
  • Facebook Basic Square