Un projecte fiscal i social










ANTONIO DURÁN-SINDREU BUXADÉ

Profesor UPF y Socio Director DS

12/04/2018 - La Vanguardia


Els pressupostos generals de l’Estat (PGE) són, sens dubte, la principal eina del govern d’un país. Tot i això, no entraré en el contingut, sinó a justificar la imperiosa necessitat d’una reflexió tan urgent, o més, que la dels mateixos pressupostos. La disposició transitòria tercera de la llei d’Estabilitat Pressupostària (LEP) estableix que l’any 2020 s’ha de complir, entre d’altres límits, que el volum del deute públic del conjunt de les administracions públiques no superi el 60% del PIB –expressat en termes nominals– o el que s’estableixi per la normativa europea. El límit es distribueix en el 44% per a l’Administració central, el 13% per al conjunt de les comunitats autònomes i el 3% per al conjunt de les corporacions locals.


Com ja sabem, l’import del deute públic en els PGE continua a prop del 100% del PIB. Això vol dir que difícilment es complirà l’objectiu pressupostari legalment imposat, incomplint-se, doncs, el mandat de l’article 135 de la Constitució. A més, fa anys que tenim dèficit públic, ja que les despeses són superiors als ingressos, amb el consegüent deteriorament financer. Així mateix, no semblen tenir-se molt en compte ni el principi de sostenibilitat financera ni el d’eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics. Aquest últim significa que la gestió d’aquests ha d’estar orientada per l’eficàcia, l’eficiència, l’economia i la qualitat, i que per assolir aquests objectius s’aplicaran polítiques de racionalització de la despesa i de millora de la gestió del sector públic. Crec, sincerament, que en aquesta direcció hi ha encara molt camí per recórrer.


La situació pressupostària és doncs com a mínim preocupant; tant com per explicar als ciutadans la realitat, les conseqüències per a les seves butxaques, com se sostindrà l’actual Estat del benestar i que la recuperació econòmica no va ser suficient per cobrir els actuals nivells de deute ni per fer front a les segures turbulències que ens esperen: sostenibilitat de les pensions, envelliment de la població, atur juvenil i estructural, baixa taxa de natalitat, avenç tecnològic, aparició dels robots, professionalització de les pimes i un llarguíssim etcètera, inclòs el seu finançament.


En aquest context, és necessari tenir la valentia de reconèixer aquella realitat, els seriosos dubtes sobre la sostenibilitat de l’actual Estat de benestar i la important hipoteca intergeneracional que estem deixant als nostres hereus. Des d’aquesta perspectiva, els PGE són insuficients ja que el que veritablement es necessita és un clar, concret i sostenible projecte de futur sense oblidar, esclar, la reforma integral d’un sistema tributari ineficient i injust que respongui a aquell renovat i necessari projecte econòmic i social.


És necessari reconèixer amb valentia els seriosos dubtes sobre la sostenibilitat de l’Estat de benestar.


16 vistas