Tant faràs, tant rebràs











JORDI CEREZUELA I BADIA

13/04/2018 - E-NOTÍCIES

Si estem com estem i hem arribat fins aquí és fruit de les accions dels darrers temps. Els politics, els jutges, les noves entitats –penso en l’ANC, Òmnium, VOX i d’altres- i la ciutadania –tots- en som responsables, del bo i del dolent. Cada decisió presa i cada acció o omissió ens han dut a la situació actual. I aquí i ara no estem bé: sense govern, amb el 155, l’economia en retrocés i tots pendents del procés. Ningú atén les cada vegada més urgents necessitats socials: assegurar i millorar les pensions, reduir l’atur, garantir l’habitatge com un bé comú i social, acabar amb la corrupció ..., continuo?   


Fa dies que reflexiono sobre si hi ha voluntat o no de resoldre la situació. Percebo que a molts ja els hi va bé. Al govern d’Espanya que no vol dialogar, amagat sota el procés i que no resol la corrupció del seu propi partit. A alguns partits de l’oposició que defugen un acord comú i que esperen que les properes eleccions comportin la mort agònica del PP. Als partits independentistes, ara més dividits que mai, amb un únic front comú: ser anti-Rajoy. Tot, amb una judicialització innecessària d’un problema polític gestionada per uns jutges, que alguns sectors recriminen que van ser elegits pel poder polític -un error de 1978. I finalment, els efectes els viu la ciutadania, tot un poble, dividit entre els que volen la independència i els que no.  


Escolto i llegeixo comentaris i veig accions diverses: declaracions incendiàries: “tenemos 200.000 rehenes alemanes” –Bravo Jiménez Losantos!-, “a por ellos”, “els carrers seran sempre nostres”... I així un sense fi que em posa els pels de punta. Alhora hi ha un grup silenciós, cada vegada més nombrós. Som els que volem una solució pactada, consensuada, que sense ser la d’uns o la dels altres, acabi essent la de tots i per a tots. No hi ha cap altra sortida. Trigarà poc o molt, però és l’única via per conviure i per continuar endavant.


Dit tot això, em qüestiono si cada comentari i cada acció d’alguns politics –de les dues bandes- i de les entitats socials tenen per objectiu resoldre el conflicte. Què fan? Reflexionem si el que fan ajuda a trobar solucions o, en canvi, posen més llenya al foc.


A les nostres mans estar acabar-ho. Si volem un futur millor per a les noves generacions, cal que acabem aquesta bogeria i que reflexionem sobre si el que fem i el que diem ens acosta a les solucions o, si ans al contrari, encara ens allunya més de trobar-les.


Busquem la via que pugui representar la gran majoria. Som molts catalans els que reclamem respecte i reconeixement per a Catalunya i això, sí que és assumible per Espanya.


Convido tothom a repensar-ho tot. El nostre futur dependrà de nosaltres, de les nostres paraules i dels nostres fets, perquè tant faràs, tant rebràs.

3 views