Serà el XXI el segle de la Xina?


Article de Josep A. Duran i Lleida publicat a La Vanguardia el 6 de març de 2020.


Segons els llibres d’història, Napoleó Bonaparte va advertir que quan la Xina despertés, el món tremolaria. Algú podria pensar sarcàsticament que el coronavirus ha vingut a plasmar la profecia de l’emperador francès. Tot i això, no sembla que la premonició de Napoleó tingués relació amb els efectes sísmics d’una epidèmia com l’actual. Si bé és cert que el coronavirus provoca sacsejades als cinc continents, els xinesos no només no en podran eludir els efectes, sinó que pel que fa a les previ­sions d’impacte econòmic, la caiguda del seu PIB es preveu que serà superior a la del PIB mundial.


El que va presagiar qui va ser el primer cònsol de la República Francesa està més aviat alineat amb la irònica expressió de Henry Kissinger: “La terra promesa és la Xina, i els xinesos ja són allà”. Efectivament, l’evolució de la Xina a partir del mandat de Deng Xiaoping (conegut com el Gorbatxov xinès) ha estat una història d’èxit. Progressivament, estan reconstituint un imperi, i amb creixent determinació i empenta exerceixen el poder en un món global.


Deng va ser l’ideòleg de les cinc modernitzacions que han situat la Xina, juntament amb els Estats Units, en la lluita pel lideratge mundial. La primera, l’agrícola, va fer marxa enrere a la col·lectivització de la terra. La segona, la de la indústria, va avançar a partir de la normalització de les seves relacions amb els nord-americans. En el primer viatge als EUA, Deng va demanar a Carter l’estatus de nació més afavorida, proposta a la qual el president nord-ame­ricà va contestar que aquest només es concedia a les nacions que permetien la lliure emigració dels seus ciutadans. La resposta de Deng –“quants milions de xinesos vol?, deu li semblen prou?”– va obrir les portes a l’estatus sol·licitat. La tercera modernit­zació va ser la tecnològica, amb la importació de tecnologies punta desconegudes fins aleshores per la Xina. La quarta, la militar, ideada per Deng, i ajornada després de la matança de Tiananmen, va ser represa per Hu Jintao arran de la invasió de l’Iraq pels EUA. Però conscients que en aquest terreny els nord-americans porten clar avantatge, l’actual líder, Xi Jinping, ha impulsat el desenvolupament de la defensa xinesa amb el Programa Nacional d’Alta Tecnologia per a Aplicacions Militars i Civils. Sense oblidar les inversions estratègiques en el sud d’Àsia, l’Àfrica, Amèrica Llatina i fins i tot Europa, en el marc de la iniciativa del Cinturó i la Nova Ruta de la Seda. Inver­sions que, estimades entre 1 i 8 bilions de dòlars, representen la millor carta de presentació de la modernització militar i un clar referent de l’aposta geopolítica.


En la cinquena de les modernitzacions –la democràtica– és en la qual la Xina acumula més dèficits. La convicció que, quan la Xina fos rica i tingués necessitat d’obrir-se, la conversió a la democràcia seria irreversible no s’ha materialitzat. A l’interior, Xi Jinping acumula i exerceix tot el poder amb la legitimitat que li proporciona el creixement econòmic. A l’exterior, deixant enrere la discreció d’anteriors líders, Xi Jinping ha pres consciència del poder tou, del soft power . I encara que no li importi gaire la percepció que les societats occidentals puguin tenir de la Xina, no desisteix en l’afany de rebaixar l’hostilitat envers el seu país.


Aquestes cinc modernitzacions són a la base de la fortalesa de la Xina al segle XXI. Serà aquest el seu segle? Hi ha moltes possibilitats que sigui així. Més si, malgrat els cíclics períodes de confrontació amb Rússia al llarg de la història i de la poca estima mútua, els dos països arriben a ser capaços de materialitzar acords, combinant l’audàcia política russa i el poder econòmic i tecnològic xinès. Un parell d’acords rellevants van en aquesta direcció: els russos, a través del gasoducte Poder de Sibèria, subministraran més d’un bilió de metres cúbics de gas a la Xina durant els propers 30 anys; i l’empresa russa de telecomunicacions MTS ha convingut amb la Xina el desenvolupament de xarxes 5G.


Quines són les debilitats de la Xina? La falta de democràcia, per descomptat. Almenys des de l’òptica occidental. Però compte amb aquesta dada: en el nostre entorn apareix amb força la temible idea que la democràcia no és necessària per a l’èxit d’un país i que fins i tot pot arribar a ser un obstacle. L’envelliment de la població, les insuficiències en la lluita davant el canvi climàtic i la falta de seguretat alimentària s’han d’afegir a l’inventari de les seves flaqueses. I sens dubte, el que podrà minvar el futur lideratge xinès serà el balanç final de la crisi del coronavirus i les seves repercussions en el creixement econòmic.


Mentrestant, haurem d’acostumar-nos a interpretar determinats fets en funció d’aquesta lluita per l’hegemonia al segle XXI. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina n’és un. Com ho són les ­prevencions i amenaces dels EUA a la Unió Europea amb relació a l’ús i desenvolu­pament del 5G. Ens falta saber si en la ­suspensió del Mobile World Congress ha pesat més el coronavirus o la guerra per l’hegemonia del segle XXI.


En la suspensió del Mobile, ha pesat més el coronavirus o la guerra per l’hegemonia mundial?

4 vistas