Per quan una política de suport a les famílies i a la natalitat?



RAMON ESPADALER

Diputat i Secretari General d'Units per Avançar


El prestigiós Institut de Mètrica i Evaluació per la Salut acaba de publicar un estudi que revela que l’any 2040 Espanya es situarà en el primer lloc del món en esperança de vida, rellevant al Japó. Segons l’esmentat informe, l’esperança de vida arribarà als 85’8 anys. A l’altre plat de la balança, tenim que Espanya ocupa la cua d’Europa i, per tant, del planeta, en natalitat.


En efecte, la taxa de natalitat, o nombre de naixements per cada mil habitats, va ser l’any passat de 8’37, una dada que encaixa amb baix índex de fertilitat (nombre de fills per dona), que se situa en el nostre cas a 1’31. Un conjunt de dades a les que n’hi podríem afegir moltes més, que ens conviden a pensar. Una realitat demogràfica certament corregida per la immigració, però que hauria d’interpel·lar el conjunt de la nostra societat i als nostres Governs en primer terme: cada dia que passa la nostra societat està més envellida, una realitat que impacta severament en la demanda d’atenció sociosanitària i que reclama, encara que no ho vulguem veure, una veritable política de suport a les famílies i a la natalitat.


Davant d’aquesta realitat és oportú que ens preguntem perquè les polítiques d’afavoriment de la natalitat i les de suport a les famílies no ocupen un lloc preeminent en l’agenda política. Intueixo la resposta, no sense un punt d’avergonyiment: les polítiques que pretenen actuar sobre la natalitat i la demografia en general són polítiques a llarg termini. Són polítiques el resultat de les quals no es podrà avaluar a les properes eleccions, ni a les següents, ni, potser, a les de més enllà. Tan cert com que, si no som capaços de revertir aquestes tendències, estem comprometent severament el nostre futur col·lectiu.


En un moment que els polítics acostumem a omplir-nos la boca de pactes nacionals sobre aspectes rellevants com l’educació, la recerca o la industrialització, per citar alguns exemples, bé que podríem fer un Pacte nacional per a la recuperació de la natalitat. Un pacte que tindria estreta vinculació al Pacte sobre pensions i, com aquest, una mirada posada molt més enllà dels sempre massa curts cicles electorals. No fer-ho segurament no passarà factura a les urnes ni a curt ni a mitjà termini, però possiblement serà l’acte d’irresponsabilitat més gran que farem respecte aquells que encara han de néixer. Una irresponsabilitat comparable a la que cometem quan malmetem el nostre planeta o ens endeutem sobremanera, simplement per viure –nosaltres- millor.

46 vistas