Lloguer social (i fiscal)










ANTONIO DURÁN-SINDREU BUXADÉ

Profesor UPF y Socio Director DS

01/11/2018 - La Vanguardia


Com ja he dit en diverses ocasions, els incentius fiscals no incideixen en l’origen de la decisió que una persona o empresa ha de prendre. M’explico; ningú, o gairebé ningú, no contracta un treballador per l’incentiu que aquesta contractació suposa. El contracta perquè necessita, en termes empresarials, una persona més. Qüestió diferent és que la fiscalitat incideixi a posteriori en l’elecció del tipus de contracte. Però la decisió de contractar és sempre anterior al mateix incentiu. Sigui com sigui, ens agrada viure enganyats; vivim al país del gratuït i de l’ajuda permanent; en un país en el qual els incentius són l’exemple més clar de clientelisme electoral. D’altra banda, no hi ha tampoc cap estudi públic sobre l’eficàcia dels incentius, això és, ni sobre el seu impacte ni sobre el seu retorn econòmic i social. Però a més, l’incentiu, en cas d’existir, s’ha de dissenyar adequadament perquè compleixi amb la finalitat que persegueix.


Així, per exemple, l’actual IRPF preveu una reducció del 60% del rendiment net procedent de l’arrendament d’immobles destinats a habitatge. El seu objectiu és incentivar la posada al mercat d’habitatges de lloguer. Dissenyat així, aquest sistema afavoreix especialment les rendes i/o patrimonis més alts, això és, aquells contribuents que, per les raons que siguin, es poden permetre el luxe de no obtenir un ingrés addicional via lloguer; situació que, com és fàcil de comprendre, requereix, primer, tenir un immoble desocupat, i, segon, no necessitar ingressos addicionals per viure. Si és així, l’incentiu és regressiu ja que, amb caràcter general, afavoreix les rendes més altes, a les quals es premia amb un menor pagament d’impostos sense benefici directe per a l’in quilí, les condicions de renda i edat del qual són curiosament irrellevants a aquests efectes. Es tracta, segons la nostra opinió, d’un incentiu mal dissenyat.

En el context actual, el convenient seria en tot cas incentivar el lloguer social; això és, premiar aquelles rendes, una vegada més les presumptament més altes, que no només es limiten a posar al mercat habitatges de lloguer, sinó que ho fan a uns preus socials, a uns imports màxims prefixats per l’Administració. D’aquesta forma, el que s’incentiva és l’esforç de renunciar a una part del lloguer que el mercat permet amb els efectes addicionals que aquests preus poden tenir en els del lloguer en general. Si l’incentiu es vincula a més que l’inquilí no superi un nivell de renda determinat i tingui una edat determinada, estem focalitzant l’ajuda a determinat tipus de persones.


En definitiva, es tracta d’incentivar el sector privat a promoure les polítiques socials i participar-hi responsabilitzantse amb el bé comú, un compromís que, a més, té un cost inferior al que assumiríem via impostos si l’Administració les realitza directament.

28 vistas