La via de l’acord

Actualizado: 11 de ene de 2018



FÈLIX RIERA PARDO

09/01/2018 - La Vanguardia


Des de l’independentisme polític es parla de negociar quan el que s’hauria de plantejar és un acord previ que permeti avançar cap a una viable i verificable negociació. L’acord s’hauria de veure com el pas previ que permeti superar la desconfiança que avui impedeix iniciar una negociació. El que és evident és que entrem en una fase del conflicte entre l’independentisme polític i l’Estat espanyol on és necessari i urgent buscar vies d’acord que garanteixin una negociació que obri un camí d’entesa que porti a allunyar-nos de la via del conflicte permanent. Si això passa, el catalanisme polític i transversal, que ha estat motor des de principis de segle de la modernització de Catalunya, pot fer costat a tot afany, dins de la legalitat, orientat a defensar les demandes de Catalunya.


Com va exposar Miquel Roca en el seu llibre Per què no?, des de Catalunya la política ha de trencar la imatge primària que té el Govern espanyol que identifica els interessos de Catalunya com a sectaris i insolidaris. De la mateixa manera que l’independentisme polític ha de moderar el seu particular memorial de Greuges, el Govern del PP ha d’assumir que no podrà mantenir una Espanya unida sense el concurs del catalanisme. Si l’independentisme polític és capaç de crear una agenda política de mínims que la majoria de les forces polítiques catalanes puguin assumir, es crearan les condicions per acordar una negociació.


Res debilita més el propòsit d’arribar a acords per avançar en una futura negociació que el fet de no ser capaços d’iniciar la legislatura fent efectiva la governabilitat. Després del resultat de les eleccions del 21 de desembre, Catalunya ha de prioritzar i posar l’accent en el model de societat que persegueix i deixar sense efecte els antagonismes que tant enforteixen la determinació del Govern espanyol d’ajornar la discussió sobre la reforma d’Espanya. Si el Govern espanyol veu un mínim d’unitat política a Catalunya, per superar l’etapa anterior, no serà possible no exigir-li crear les condicions per a un acord que desemboqui en una negociació de la qual Catalunya surti enfortida. Res millor per espantar els fantasmes que ens assolen que fer de la política “una proposta superadora de centenars d’anys d’enfrontaments, d’incomprensió, recels i desconfiança” com va plantejar ja Miquel Roca el 1982.

3 vistas