La mala notícia dels CDR



RAMON ESPADALER

Diputat d'Units per Avançar al Parlament

Una mirada retrospectiva a la passada legislatura catalana ens permet certificar la cessió de responsabilitats per part dels grups parlamentaris defensors del Procés en benefici de les organitzacions civils Òmnium i ANC. Aquesta lògica va comportar que una part important de les decisions que, en condicions normals, haurien pres els partits polítics i les seves expressions parlamentàries, s’acabessin delegant a les esmentades entitats sobiranistes. A parer meu, aquesta fou una dimissió clamorosa de les responsabilitats pròpies dels partits polítics i dels grups parlamentaris. En més d’una ocasió i sovint de manera ostensible, Òmnium i l’Assemblea Nacional de Catalunya van marcar el tempo i l’agenda als Grups parlamentaris sobiranistes i al conjunt de les institucions catalanes.


Una cosa semblant podria succeir en la present legislatura, aquesta vegada en detriment dels grups parlamentaris i de les esmentades organitzacions civils i en benefici dels autoanomenats Comitès de Defensa de la República (CDR). Si això fos així, estaríem davant d’una molt mala notícia.


Més enllà de no gaudir de cap representativitat, de no respondre davant cap estructura de control o d’expressar-se al límit, quan no al marge, de la legalitat, els CDR no poden marcar l’agenda política a les institucions en substitució de partits polítics, grups parlamentaris o institucions democràtiques com ho és el Parlament. Es pot dir més alt, però no més clar: les accions dels CDR no poden emparar-se en la llibertat d’expressió -com algú ens vol fer creure- sinó que són expressió moltes vegades violenta.


És imprescindible tornar el debat polític a la cambra catalana i ha de produir-se entre els legitimats per dur-lo a terme: els partits amb representació. El Parlament actual és un reflex fidel de la societat catalana profondament dividida, qüestió que no ha d’impedir, sinó més aviat esperonar, l’aposta per la política entesa com el debat (si voleu diàleg) entre diferents, per arribar a acords, per difícil que això pugui semblar. Encara hi som a temps. Per confrontades que siguin les posicions d’uns i altres, totes tenen cabuda i camins d’expressió al si de les institucions. On no caben és ni al marge de la legalitat ni al marge de les institucions.

69 vistas