Desconnexions



RAMON ESPADALER

Diputat i Secretari General d'Units per Avançar


Un dels objectius fonamentals de l’independentisme és desconnectar Catalunya d’Espanya. Les fórmules són múltiples i variades i van des de les anomenades Lleis de Desconnexió, aprovades aviat farà un any pel Parlament tot violentant Constitució, Estatut i drets dels diputats, fins a l’anomenada desconnexió mental que diuen haver fet molts catalans independentistes respecte Espanya, passant per l’ús fraudulent dels símbols propis de la Generalitat al costat d’expressions com “República catalana”. Certament, la imaginació no té límits. Però, mentre mig país (Govern inclòs) s’entesta a desconnectar-se d’Espanya per qualsevol via imaginable, no ens adonem que cada vegada són més els catalans no independentistes que desconnecten d’una Catalunya i d’unes institucions catalanes que ja no les senten com a pròpies. Que ja no els representen. Que no ens representen quan eleven a rang institucional els símbols de protesta, respectables però no compartits, d’una part dels ciutadans. Que no ens representen quan monopolitzen l’espai públic. Que no ens representen quan afirmen, per boca del mateix Presdent Torra, que els catalans no tenim Rei. I que no ens representen quan rotulen determinades dependències governamentals amb l’expressió “República catalana”.


Certament, el balanç de tot plegat no pot ser més descoratjador: la desvinculació de capes rellevants de la nostra societat de les institucions estatals, en un cas, i autonòmiques, en l’altre, només contribueix a debilitar els nostres vincles comunitaris. En certa manera, uns i altres passem de ser ciutadans de Catalunya i d’Espanya a ser simples residents a Catalunya i a Espanya.


Davant d’aquesta trista realitat, i conscient de que tenim per davant una altra tardor complicada (creguin-me que res m’agradaria més que equivocar-me), els proposo una tercera desconnexió: la que ens proporcionen unes vacances orientades a recuperar la relacions familiars i interpersonals per damunt de parers polítics i que ens permetin recuperar el lleure i el conreu de les nostres aficions. Una desconnexió que ajudi a relaxar uns ànims massa exaltats i que contribueixi a reforçar el nostre sentit de pertinença a dues realitats, la catalans i l’espanyola que, lluny de ser antagòniques, les podem viure amb naturalitat i respecte. Bones vacances a tots aquells que tingueu la sort de poder-les gaudir. Desconnectem.

340 vistas