Bloqueig al bloqueig


Article de Fèlix Riera publicat al diari La Vanguardia el dia 2 d'abril de 2019.


En les eleccions del 28 d’abril els ciutadans seran convocats a votar a les urnes, no per dirimir l’Espanya de les banderes als balcons o la Catalunya dels llaços grocs a les institucions, sinó per trencar el bloqueig institucional. Per primera vegada en molt de temps, les eleccions permetran que els catalans puguin votar a favor d’una tercera via possible que el PSC ha aconseguit concretar gràcies a l’acció de govern de Pedro Sánchez. L’element clau perquè la tercera via es materialitzi, com han advertit personalitats de la política com Duran Lleida, Miquel Iceta, Miquel ­Roca, Ramon Espadaler, Antoni F. Teixidó i Josep López de Lerma, entre d’altres, és que es concreti des de Madrid una proposta política per a Catalunya; una proposta basada en el diàleg, a establir un calendari, concretar acords i, finalment, garantir i verificar la materialització d’allò que s’ha pactat.


La circumstància que ha permès el canvi d’una tercera via retòrica a una real ha estat comprovar que no es pot governar Espanya ni Catalunya bloquejant les institucions. Avui sabem que el nostre vot pot desembo­licar o pot seguir ajudant a enredar una mica més la situació. Prendre consciència dels efectes negatius d’una política basada en el permanent desacord és el primer pas per impulsar un desbloqueig durador. La ter­cera via, ara que es possible, no ha de co­metre l’error de situar-se al mig, entre els blocs antagònics, sinó que ha de mostrar-se com a oferta superadora de totes dues propostes, autònoma i dinamitzadora del plu­ralisme polític en el si de la societat catalana i espanyola.


Esgotada la via unilateralista, forces polítiques amb representació parlamentària, des d’òptiques i objectius ben diferents, com són ERC, PSC, una bona part del PDECat, Units per Avançar o En Comú-Podem, han expressat que el conflicte català bé mereix una solució. Cal deixar enrere l’estètica d’atletes del conflicte per esdevenir passejants a la recerca de camins. De vegades per veure una cosa amb claredat requerim posar distància per deixar d’obeir a les emocions i aprendre d’elles. Avui sabem que els que consideraven un error seguir excavant en la tercera via a l’espera d’aconseguir el diàleg s’equivocaven.


La llarga travessia per superar l’estratègia del bloqueig permanent pot arribar a la seva fi en dipositar el nostre vot/palanca. Recordem la sentència d’Arquimedes: “Doneu-me un punt de suport i mouré el món”.

0 vistas