A fi que es pugui garantir el compliment de la resta d’ODS, s’observa que el sector públic no podria abastar-los tots de forma eficaç i eficient i es proposa la col·laboració publico-privada és la solució. Tanmateix, aquest tipus d’iniciatives actualment comporten certs riscos que poden desembocar en qüestions de corrupció. Així doncs: posant-ho tot en una balança, creieu que les col·laboracions publico-privades són avantatjoses per la Administració Pública o que, per al contrari, poden comportar masses perills?

Per un altre costat, podem observar que l’Administració Pública catalana té marge de millora i hi ha diverses propostes que podria adoptar per perfeccionar-la. Entre les propostes trobem un canvi en el model de gestió de Recursos Humans, la introducció de noves tecnologies a l’administració o l'execució d’una veritable transparència i rendiment de comptes, entre d’altres. Creieu que alguna d’aquestes propostes és més rellevant que alguna altra? Trobeu més propostes que puguin servir de millora a l’Administració Pública i als seus treballadors?

Com també s’ha dit, el Tercer Sector Social és un aliat clau de les administracions públiques en la provisió de serveis socials i altres serveis d’atenció a les persones. Les administracions públiques haurien de reforçar la col·laboració amb el Tercer Sector en la provisió de serveis socials i d’atenció a les persones. Tanmateix, fins a quin punt volem afavorir la presencia de la iniciativa social en la provisió de serveis públics? Caldria externalitzar algun servei?

Finalment, s’ha fet una recerca sobre les iniciatives exitoses publico-privades en els diferents territoris de Catalunya i apreciem que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a les comarques centrals i les gironines, és on hi ha més col·laboracions. Per contra, a Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és on hi ha, amb diferència, menys. Així doncs, una pregunta que cal que ens fem és: quins són els factors d’aquesta diferència territorial en quant a col·laboracions publico-privades? Què podem fer per impulsar-ne en aquelles zones on hi ha menys?

Tal i com s’ha exposat anteriorment, l’estabilitat d’una democràcia depèn de l’educació en valors i bon govern, i de mesures per a mantenir aquest patró en el temps. Així doncs, la pregunta aquí podria ser: s’ha de proporcionar educació en valors cívics i democràtics des de l’estat o s’ha d’obviar aquest punt educatiu?

Quant a evitar la politització, aquest també és un tema controvertit i complexa, ja que es fa difícil fer propostes per evitar la politització en aquestes àrees sense que es vegi afectada la legitimat del sistema, sobretot en el cas de la justícia i els cossos i forces de seguretat. D'altra banda, per reduir la politització dins de l’administració pública sí que hi ha algunes mesures que es puguin executar a la realitat amb el nostre sistema democràtic, però quant a reduir la politització a justícia i els cossos i forces de seguretat no s’ha trobat cap. Hi ha cap proposta en aquests dos camps que no acabi resultant perjudicial pel sistema democràtic?

Per un bon estat del benestar, els presos han d’estar tancats en centres que compleixin uns criteris de qualitat. És per això que és de vital importància tenir un sistema d’avaluació constant de la qualitat del sistema penitenciari. Tot això, es pot apreciar que en l’actualitat no hi ha cap programa amb aquesta funció en general, sinó amb la d’avaluar la utilitat dels cursos a les presons o l’evolució dels interns. Per contra, pel que fa a la generalitat, aquest només té competències executives en la matèria. Des de les competències de la Generalitat, es pot portar un control constant de la qualitat del centres penitenciaris? Si és així, per què no s’ha fet abans? I aquesta avaluació pot contribuir a una millora des de les institucions catalanes o simplement l’avaluació es quedaria com un simple document informatiu?

Com ja hem dit, molts i molt variats són els beneficis que obté Catalunya de pertànyer a la UE.

Molts d’aquests beneficis que obté Catalunya els rep gràcies a haver cedit certes competències a la UE. Tot i això, en aquesta matèria sorgeixen discrepàncies i cal preguntar-nos: volem una UE més integrada (amb més competències) o valorem més la sobirania dels Estats? En quines matèries hauríem de cedir la sobirania a la UE?

De fet, una de les majors crítiques que reben els defensors de la integració europea és que no hi ha una real identitat europea i per tant, a aquestes institucions els falta legitimitat per tenir certes potestats. Des de la UE s’han adonat d’aquest punt i amb diferents programes de xerrades i tallers a escoles i instituts es procura apropar les institucions europees a les noves generacions. Tot i això: creieu que això està funcionant i és suficient? Calen altres propostes?

D’altra banda, la UE tot i ser una institució supranacional, ha de tenir en compte les realitats regionals per no perdre validesa ni legitimitat. Al ser una  institució política ha d’escoltar les voluntats de la seva ciutadania i per això ha d’oferir vies per fer escoltar la veu de les realitats territorials a institucions supranacionals com les de la UE. Una d’aquestes vies és actuar de manera organitzada i col·lectiva. La pregunta que us fem es si creieu que des dels organismes públics territorials o autonòmics s’haurien de promocionar aquests grups? O quines altres vies promocionaríeu? Creieu que poden haver d’altres que siguin més eficients per garantir que la veu dels territoris sigui escoltada?

• La pandèmia ha potenciat un retorn cap als pobles per part dels residents de les grans ciutats catalanes? És aquesta una oportunitat per atraure a nous residents?
  
  
• Ha evidenciat la pandèmia, i més concretament les quarantenes, les mancances de les ciutats (contaminació, qualitat de vida en termes de natura, els aliments, l’habitatge, la salut mental, etc.)?
  
  
• Com va afectar la crisi de 2008 a les àrees més allunyades de Barcelona ciutat? Va ser igual la recuperació posterior?
  
  
• Potenciaria una millora de la xarxa de transport públic en les zones més rurals, el desenvolupament econòmic i la cohesió social? De quines altres polítiques ha de venir acompanyada aquesta millora en el transport?
  
  
• És realment evitable el fenomen de l’èxode rural? Solucions.
  
  
• La mancança de comunicacions en determinades zones de Catalunya potencia la dependència del vehicle privat, però quina garantia hi ha de què els usuaris facin ús d’un transport públic en funció del preu que hagin de pagar (en les zones on hi ha deficiències)? Hi ha realment tanta demanda d’aquest si no s’apliquen polítiques que busquin reduir l’ús del vehicle privat (zones de baixes emissions, dificultar l’aparcament, etc.)?
  
  
• Com es podria reduir l’ús del vehicle privat si en les àrees on més s’utilitza (petites localitats) degut a la falta d’un transport públic eficient i freqüent. Canviaria l’hàbit només construint més xarxes de transport públic? Quines polítiques serien necessàries?
  
  
• Deficiències de transport públic a Catalunya té origen en la mancança de finançament d’aquest i la dificultat d’autofinançament d’aquest. Té realment Catalunya les competències per millorar-ho, o és necessari un pacte estatal?
  
  
• Com afecta l’actual organització nacional espanyola al voltant de Madrid en termes de comunicacions (Madrid com a centre del país), al desenvolupament de les comunicacions a territoris més enllà del Metropolità de Barcelona? Ha afavorit un ritme més lent en la construcció d’un sistema ferroviari més centrat en Catalunya?
  
  
• És el teletreball una possible solució perquè les persones es quedin a viure als pobles? Quines perspectives podria tenir?
  
  
• Hi ha una integració de la gestió dels riscos ambientals, la sostenibilitat i demés, en la normativa urbanística actualment? I si n’hi ha, és suficient? Respon als reptes climàtics actuals?
  
  
• Es tracta amb la profunditat necessària des de les administracions públiques la incidència del canvi climàtic a Catalunya? Des de quan?
  
  
• Tenen els ciutadans capacitat d’auto protegir-se respecte dels desastres climàtics i meteorològics? Per exemple, en les àrees més rurals?
  
  
• Per què hi ha una dualitat de polítiques públiques relatives a l’ODS 11 tan severa entre Barcelona (zones verdes, mobilitat sostenibles, zones de baixes emissions, carrils bici, infraestructures de transport públic…) i altres regions menys urbanitzades, quan també estan exposades als riscos ambientals provocats pel canvi climàtic?
  
  
• Hi ha una falta de coordinació? S’observa que encara queda camí per recórrer a la ciutat de Barcelona, però almenys ja ha augmentat l’ús dels mitjans de transport sostenibles (bicicleta, a peu, transport públic), mentre que a mesura que ens allunyem de la ciutat, més desplaçaments en vehicle privat hi ha.
  
  
• El fenomen de la gentrificació al voltant de les grans ciutats catalanes. Possibles solucions?
  
  
• Conseqüències del despoblament a Catalunya: Molts estudis plantegen la immigració com a una possible solució, però sense una dinamització de l’economia pot succeir com amb la crisi de 2008, que va fer retornar a la població immigrant als països d’origen, o els va fer moure’s més a prop de Barcelona (que era la zona que més ràpid s’anava recuperant a nivell d’ocupació). Llavors, realment la immigració pot semblar una mesura a curt termini, però a llarg termini, quines solucions reals es poden aportar per fer que no només la població estrangera romangui als municipis més despoblats, sinó que també la població autòctona hi retorni?

• Com afecta la dependència de Catalunya amb l’exterior en termes d’energies no renovables, concretament, els fòssils? Exemple de la crisi energètica actual de la Unió Europea.
  
  
• Els últims anys, s’ha potenciat l’energia nuclear a Catalunya, però aquesta també té múltiples problemàtiques associades (residus ja que l’urani no és una font d’energia renovable, possibles accidents i fugues).
  
  
• Es parla molt de la transició energètica a les energies verdes, però què suposaria per a totes aquelles persones que treballen en la indústria de les no renovables, en tots aquells serveis associats a aquestes? A Espanya quan es van tancar les últimes mines de carbó, per exemple. Quines mesures poden oferir-se per part de les institucions per redirigir la seva activitat professional i garantir nous llocs de treball?
  
  
• Lligat a la pregunta anterior. Una de les possibles solucions de cara al model actual, és empoderar als consumidors d’energia. És a dir, que aquests deixin de tenir un rol passiu vers la generació i emmagatzematge d’energia, i passin a tenir un paper actiu (possibilitat de produir energia a casa, i altres). És això viable? Quines conseqüències tindria precisament pel sector de producció d’energia i tot el personal que hi treballa?
  
  
• El debat que actualment existeix vers el projecte MAT (és una línia de Molta Alta Tensió, una espècie d’autopista elèctrica), per unir Valmuel (Terol) i Begues (Baix Llobregat) de més de 280 km de llargada, dels quals 180 km estarien a territori català. Afectaria molts municipis i comarques. És una proposta que genera alarmes per l’impacte ambiental i paisatgístic. És l’auto abastiment elèctric un enfocament complementari o alternatiu a aquesta proposta?
  
  
• Un model energètic d’energies verdes ben planificat i distribuït arreu del territori català podria activar les economies menys dinàmiques i també reduir la dependència del sector Serveis?
  
  
• Quin és el cost econòmic de passar d’un model energètic a l’altre (energies verdes i sostenibilitat) i en quant de temps es pot dur a terme?
  
  
• Territoris que tenen potencial per a produir energies renovables? Com pot el seu desenvolupament perpetuar un model centralitzat d’energia? És a dir, substituir les centrals convencionals a grans centrals solars i eòliques, amb les desigualtats entre localitats i la pressió territorial que generaria. Com podem evolucionar cap a un model menys centralitzat d’energia i empoderar a la ciutadania de cara a l’autoabastiment energètic.

• Com es podria crear ocupació en aquells territoris on l’atur és elevat? La problemàtica que suposa la dependència del sector serveis (principalment, el turisme i l’hostaleria) i l’estacionalitat de l’oferta, per exemple, a l’Alt Pirineu i Aran, o a certes zones del litoral on el turisme de sol i platja predomina.
• Solucions que es poden aportar en termes de millorar el sector Serveis, principalment en aquells àmbits territorials on l’atur i la temporalitat és a causa de la estacionalitat de l’oferta.
• La salut mental dels joves i la relació d’això amb les condicions del mercat laboral i de vida. Quines lliçons ens ha ensenyat la pandèmia sobre el tema?
• Els joves presenten elevades taxes d’atur, com es podria pal·liar? La temporalitat dels contractes i elevada taxa de risc de pobresa. Mesures per millorar les condicions laborals dels joves. 
• Com es podria facilitar la transició dels joves dels estudis al mercat laboral?
• Mesures per millorar l’accés a l’educació als territoris on hi ha menys oferta educativa. És potser l’ensenyament online una possible solució? Quin és el potencial de creixement d’aquest tipus d’educació?
• L’emancipació tardana juvenil, en aquells territoris on els costos de vida són elevats i també ho és l’habitatge: El cas del Metropolità de Barcelona.
• A través de quines mesures es podrien millorar els coneixements del català dels joves en aquells àmbits territorials on els indicadors són pitjors? Com és que hi ha tanta diferència, per exemple, en el coneixement i ús del català entre les Terres de l’Ebre i el Metropolità de Barcelona?
• Diferències en usos i coneixements lingüístics: el Metropolità com a les dades més dolentes de Catalunya pel que fa al coneixement i ús del català, quines poden ser les causes rere aquest fenomen? I el que és més important, com incentivar l’aprenentatge del català i sobretot, el seu ús front el predomini del castellà? 
• Hi ha realment una bona acollida pel que fa a l’aprenentatge del català per part del sistema educatiu i de les institucions cap a la població estrangera? Presenta algunes mancances?
• Les polítiques lingüístiques tenen aspectes a millorar? Hi ha falta d’acord a nivell nacional i autonòmic en aquest sentit?
• La necessitat de creació d’uns indicadors unificats a Catalunya que permetin seguir els nivells de formació i la situació de la joventut a nivell de cada territori. 
• S’aplica actualment una perspectiva de gènere i inclusió d’alumnes amb necessitats especials en els estudis/anàlisis referents a indicadors d’Educació? En conseqüència, s’estan tenint en compte totes les vivències a l’hora de fer polítiques públiques relatives a educació?
• La bretxa digital educativa a Espanya. La pandèmia ha posat sobre la taula que no totes les famílies han passat per la digitalització. Com avaluaria la situació del sistema educatiu català en relació amb les TIC? En quins aspectes destaca i si en té a millorar?
• Quin paper hi juga la qualitat del transport públic a l’hora de millorar la igualtat d’oportunitats educatives en determinats territoris (la Catalunya rural)?
• La fugida de talent jove cap el Metropolità de Barcelona des d’altres territoris. Com podem fer més atractius els pobles pels joves i què hi ha al darrere d’aquest fenomen?
• Catalunya gasta menys en educació pública que Espanya i que la Unió Europea. No obstant, té una inversió important destinada als centres de titularitat privada. Orígens d’aquest model educatiu, problemàtiques i propostes de cara al futur.
• El dret dels pares d’escollir l’educació dels seus fills. Amb les desigualtats econòmiques existents a la societat catalana, hi ha sectors de la població que sí o sí han d’escollir enviar els seus fills a l’educació pública, ja que no tenen aquest dret preservat. En molts casos, la suposada llibertat d’elecció de centres públics es veu afectada, agrupant als estudiants d’ingressos més baixos en determinats centres. 
• Quines podrien ser algunes de les solucions per pal·liar la segregació escolar? Com afecta la segregació educativa a la societat a nivell agregat? Produeix la segregació escolar una taxa més elevada d’abandonament escolar? Les mesures aplicades per la LOMLOE del Govern Central, són les adients per reduir la segregació?
• Hi ha un desacord en polítiques d’Educació a nivell estatal (PP – PSOE / dreta – esquerra)? I  pel que fa al tema de la política lingüística a Catalunya?
• Es potencia suficientment la FP DUAL com a element clau en la inserció laboral?
• Els pares, amb els Decrets de Matriculació veuen reconeguts els seus drets a escollir centre educatiu?
• Existeix realment l’autonomia de centre tant en les escoles públiques com privades?
• Hi ha un sistema clar d’evidències avaluatives per tal de millorar el sistema educatiu
• Hi ha un reconeixement de la figura del docent: autoritat, formació i retribució…?
• Hi ha un finançament just de la plaça escolar en l’escola concertada?
• Es prestigia prou l’escolarització Educació Infantil de primer cicle?
• Catalunya es pot considerar un país d’oportunitats educatives?

• Disposem d’indicadors fiables per establir un anàlisi actual de la pobresa extrema al nostre país?
  
  
• Avui en dia, els indicadors econòmics són suficients per a determinar la situació de pobresa o n’hi ha de nous que caldria incloure davant les noves formes de pobresa com l’energètica o habitacional?
  
  
• Són suficients les polítiques públiques actuals per a combatre la pobresa?
  
  
• És necessari millorar la coordinació entre les diferents administracions implicades?
  
  
• És necessari un replantejament de les dotacions pressupostàries públiques per a combatre de forma eficaç la pobresa?
  
  
• Disposen d’una estratègia de país per a impulsar polítiques públiques contra la pobresa?
  
  
• Quin és l’impacte de les entitats socials en la lluita contra la pobresa?
  
  
• Les entitats socials que treballen per combatre la pobresa reben el suport públic necessari?
  
  
• Què fem per a què la gent gran no caigui en la pobresa després d’anys cotitzant? Com fem sostenible el nostre sistema de pensions?
  
  
• Les polítiques públiques per incentivar l’ocupació i la formació són efectives per aquelles persones que estan en risc de pobresa o exclusió social o que ja la pateixen?
  
  
• És necessari replantejar les polítiques de suport a les famílies en risc de pobresa amb fills menors?
  
  
• Disposem del marc legal adequat per a fomentar les oportunitats educatives i formatives a tot l’alumnat?
  
  
• El model educatiu actual contribueix a erradicar l’exclusió social?
• Com combatre les noves situacions de pobresa d’aquells que tenen feina?
  
  
• Quines polítiques públiques caldria reforçar o impulsar per millorar la situació actual i avançar cap a l’erradicació de la pobresa?