- SOM UNITS -

La tensió en la política catalana dels últims anys ha generat constantment missatges basats en grans promeses i esperances, per una banda, i immobilisme i sordesa, per l'altra.

 

Catalunya s’ha convertit en el paradigma de la postveritat. Apel·lar a les emocions, per ambdues bandes, importa més que cenyir-se a la realitat, a la veritat o a la possibilitat. La realitat és que els catalans hem de resoldre una qüestió que transcendeix més enllà de casa nostra i que marcarà el futur de les properes generacions.

Això ha derivat en dos universos paral·lels, en expansió i absolutament incomunicats. Aquests dos relats ens podrien fer pensar en que hi ha dues Catalunyes. Una, arrelada, víctima, màgica, extremadament visible, amb ganes de fer ostentació dels seus símbols, autocomplaent, indignada... L’altra, pragmàtica, acusadora, ofesa, silenciada, universalista, legalista, invisible...

Un relat imparcial coincidiria en un fet inqüestionable:

Existeix un distanciament progressiu entre les dues Catalunyes i un desgast esgotador per l'excitació col·lectiva irresoluble

El punt d’inflexió només pot sorgir d’una mirada més àmplia que sàpiga fixar un horitzó comú a partir d’uns objectius més profunds i compartits.

 

Des del punt de vista gràfic i conceptual:

  • Volem representar l’aparició d’un nou escenari polític, una nova realitat, una mirada a futur, perquè tots coneixem prou bé la paràlisi de la política actual.

  • Volem expressar la connexió entre les dues Catalunyes, perquè la incomunicació és més narrativa que real.

  • Volem fixar la necessitat de sortir d’un cercle viciós i anar endavant, perquè el conflicte resulta paralitzador.

  • Volem passar de les paraules als fets, perquè el que diem ens divideix mentre el que fem ens uneix. ​

Constatem que Catalunya està dividida: una Catalunya vol una cosa oposada al que vol l’altra. És hora que uns i altres ens trobem i ens posem en marxa